Aquesta paradoxa descrita per Karl Popper el 1945, en resum: consisteix en la teoria que una societat tolerable ha de tolerar les opinions dels intolerables i ser capaços de desmentir-les sense l’ús de la censura. En canvi, si els intolerables recorren a la força o violència, la seva censura serà justificada.
Aquest fragment del teorema de Karl Popper ha estat utilitzat en els anys següents com a argument per justificar la censura a certs partits a mitjans de comunicació, el més notable és Vox. Usant aquesta teoria com a argument, explicant que s’han de tolerar totes les idees menys les intolerants. Amb aquesta afirmació sorgeixen diferents preguntes: quines característiques de les idees de Vox poden ser considerades com intolerant cap a altres idees? Va ser el teorema de Karl Popper interpretat correctament? I fins a quin punt un grup ideològic pot ser considerat violent i intolerant?
Vox no té cap punt en el seu programa electoral que limiti la llibertat d’expressió de cap grup específic. No obstant això, han expressat obertament el seu desig que polítics independentistes catalans i bascos siguin il·legalitzats en el parlament. Això pot ser considerat com a intolerant cap a altres idees. Tot i això, el teorema de Karl Popper específica que, com en aquests casos on la voluntat de perseguir idees és expressada, però no s’utilitza la violència com a mitja, el que s’hauria de fer és enfonsar els seus arguments i no exercir poder en la seva contra, ja que això també seria intolerant per l’altra part.
Aquest matís en el seu teorema és un que generalment es veu emès en els debats populars en relació amb la censura a Vox o a altres partits. Per l’altra banda es podria argumentar que certs sectors de diferents partits utilitzen la violència en certes ocasions. Tot i això, aquestes institucions no es poden considerar violentes per aquest fet, ja que els sectors que usualment exerceixen la violència no estan relacionats formalment amb el partit, ni estan reconeguts per aquest. A més, si haguéssim de tenir en compte sectors externs violents, fins i tot els equips de futbol haurien de ser censurats juntament amb les formacions polítiques més rellevants. La violència ha de ser exercida amb l’aprovació dels caps de l’organització en qüestió segons la teoria de Karl.
En l’actualitat crec que podem assumir amb certa seguretat que la proposta Popper en relació amb la tolerància ha estat aplicada amb èxit. Organitzacions polítiques que requereixen a la violència com a eina política legítima són il·legals.
