El mestratge d’en Raimon Galí, l’espiritualitat poètica de Mn. Ballarín, l’activisme apassionat de l’Espar, el rigor del pensament d’en Sales i les lliçons cultes d’en Jordi Galí, conformaren el Grup d’Estudis Nacionalistes. D’aquí i al llarg d’anys sortiren molts joves, avui espargits arreu. No apareixen als mitjans de comunicació ni es poden considerar personatges de rellevància pública. Però duen la seva empremta: una visió catòlica i joiosa de la vida, l’estimació viva per Catalunya i una sòlida formació cultural i humanística. N’estic segur, en el seu lloc, en el seu quefer diari i sempre des del que són treballen per la plenitud espiritual i nacional del nostre país.
La Fundació Relleu va sorgir des del GEN. En Raimon Galí hi conduïa el Grup d’Estudis Coronel Guarner. L’amic Llorenç Prats m’hi va portar. Ens trobàvem un dia al mes i cadascun exposava en comú la ponència acordada a l’inici del curs. En Galí, a mig juny, em va telefonar: “Josep, hauries de preparar un tema. Has de contestar aquestes dues preguntes. Qui va portar Chesterton a Catalunya i per quins motius? Pren el temps que necessitis.”
En Raimon havia endevinat que l’escriptor catòlic m’apassionava però no l’havia aprofundit prou. M’hi vaig posar i vaig saber qui va portar Chesterton a Catalunya i per quins motius. Aquella proposta fou l’inici d’una dedicació constant en el que es pot anomenar l’univers chestertonià. Va ser un autor prolífic i polifacètic. Havia de considerar i començar a analitzar els diversos aspectes que configuren l’original, rica, exuberant i entranyable personalitat de l’escriptor anglès. La trucada d’en Galí em va donar impuls, sentit i, el que és més important, un projecte personal. Així són els mestres. Haver trobat tot això és una de les coses més belles, bones i saludables de la vida. No li agrairé mai prou.
La primera vegada que vaig sentir parlar d’en Chesterton va ser a Sarrià a la casa d’en Manuel Pla i Salat. En aquelles vetllades del divendres al vespre que s’allargaven fins a la matinada, acompanyat d’amics i amigues encara adolescents, en Pla ens llegia sovint relats del Father Brown.
Ja en el Grup d’Estudis Nacionalistes, G. K. Chesterton esdevingué un autor de referència amb Charles Péguy, Saint-Exupéry i Carles Cardó entre d’altres. En Jordi Galí, en Sales i Mn. Ballarín li dedicaren articles, conferències i cursos monogràfics. Des dels dies en que Josep M. Capdevila i Josep M. Junoy promogueren i dirigiren el diari El Matí (1929-1936) amb col·laboradors com Maurici Serrahima, J. M. Ràfols, Hilaire Belloc i el mateix Chesterton, no crec que hi hagi hagut, a Catalunya, un altre grup com el GEN, amb la presència i influència tan grans del pensador catòlic anglès.
En Joan Capdevila, ballarinià i d’ànima chestertoniana, m’ha proposat col·laborar al seu Matí Digital. No he sabut negar-m’hi. Hi ha raons que sense passar pel cap van directament al cor. Tot el que pugui escriure sobre Chesterton serà pensat així. Demano d’avançada la bonhomiosa comprensió d’en Joan i de tots els qui com ell, sense beateria, coneixen i estimen la persona, la vida i l’obra de G.K.C.
