He sentit la vida pública com un deure, i el deure diu esperança.

Un programa polític no s’inventa, es viu.

La societat no és política, és vida.

Qui té fe mou muntanyes, qui té fe fa prosèlits, qui té fe venç les batalles.

El primer canon de l’art de la política és ser franc i fugir tota simulació; prometre poc i mantenir allò promès.

Sobretot, no actueu com els ignorants ni els presumits. Quan no se sap alguna cosa, cal informar-se, estudiar, serenament discutir; en la política, com en totes les esferes de l’activitat humana, cal temps, paciència, l’espera del sol i la pluja, la llarga preparació, la persistent labor, per, finalment, arribar a recollir-ne els fruits.

Espero que els catòlics reprenguin el coratge, sense que els calgui cercar a l’esquerra aliats perillosos ni a la dreta aliats malèvols, sinó tenint cura de ser ells mateixos, fent front a les dificultats que la vida mateixa imposa.

La llibertat és com l’aire: es viu en l’aire; si l’aire és viciat, es pateix; si l’aire és insuficient, t’ofegues; si l’aire manca, mors.

La llibertat no és divisible; bona en la política o en la religió i no bona en l’economia o l’ensenyament; tot és solidari. Veig que alguns catòlics socials ara estarien disposats a abandonar la llibertat econòmica i no comprenen que així ells deixen la llibertat en tots els camps, també en el religiós.

L’Estat és, per definició, inhàbil per administrar una senzilla sabateria de vell.

No és l’Estat el que fa vitals els seus òrgans; és l’home que els vivifica, l’home que els mortifica, l’home individual i organitzat, la persona real efectiva, no l’ens abstracte que s’acostuma a anomenar Estat.

La personalitat de l’home, pel que fa a la seva raó de ser, no és només el subjecte de drets sinó la font de drets, i, al contrari del que alguns pensen, ni la societat ni l’Estat no són font de drets.

L’intervencionisme estatal tendeix a lliurar l’economia del país a la burocràcia; i això és contrari a l’esperit cristià, als interessos nacionals, i fa molt costosa i menys eficient l’elevació del treballador.

Les revolucions són filles d’idees i sentiments abans que d’interessos.