Passa, sempre passa, ningú no ens escapem d’aquell Nadal que no és igual que els altres. És quan els primers llums de colors dels carrers són diferents dels d’abans, quan fas llista dels regals i hi ha algú que no hi és i aleshores comences a patir, pateixes igual que quan s’acosta el dia d’una operació, pateixes perquè de la mateixa manera que la intuïció et diu que el dia de l’operació serà un dia difícil, la intuïció també et recorda que hi haurà trobades familiars i àpats on hauràs de contenir les llàgrimes i fer un petit esforç per dibuixar, de tant en tant, un somriure. Potser et preguntaran com estàs i diràs “anar fent” o “estones de tota manera” o “uns dies millors que altres”. Perquè Nadal s’ha de celebrar i la resta de la família tenen tot el dret del món a estar contents, però dins teu notes aquell vuit que deixen les persones que ens han estimat.
“Sento un punt de màgia aquesta nit” diuen Alícia Rey i Jan Buxeda quan canten la cançó Aquesta data, el punt de màgia que ens deixen les persones amb les quals hem estat felices, la màgia que ens ajuda a aprendre a viure d’una altra manera, perquè tan fa l’edat que tinguis i el món que hagis corregut, quan ens deixen fa mal, quan se’n va per sempre et sents desvalgut i indefens.
Si no vols patir no estimis, si estimes patiràs, perquè l’alegria i la tristesa són inversament proporcionals. Com més feliç hagis estat amb una persona, més tristesa sentiràs quan no hi sigui. Quan ve Nadal, els records alegres d’altres temps es converteixen en records tristos. Això, amb el temps passa, és clar que sí! Només faltaria.
Diuen que el temps ho cura tot, però, la realitat és que el temps s’ho emporta tot i la tristesa d’ara és l’alegria d’abans, quina sort estar trist, aquest sentiment vol dir que ens han estimat.
