Voldria suggerir elements complementaris per a alguns dels arguments que es fan servir a favor de SÍ. Ho proposo per tal que resultin més clars i contundents.
1 – Són eleccions plebiscitàries. Fem les eleccions plebiscitàries –ho seran segur si una majoria de votants les hi acaba considerant– perquè no hem pogut fer el referèndum. I en les eleccions el resultat es compta amb escons. I comptarem, doncs, només escons, encara que el millor, naturalment, seria tenir també majoria absoluta de vots.
Però, a més a més, caldria afegir que per respecte a l’exactitud no ens és possible comptar bé els vots, simplement perquè és segur que en altres opcions (almenys en la de Catalunya sí que es pot) hi ha un nombre indeterminat (però que pot arribar a ser un bon tant per cent) de vots que en un referèndum serien SÍ. Això sí que és un vot ocult ben manifest. Però per respecte a ells i a l’exactitud, ara no els comptarem. No podem fer-ho, i tanmateix tampoc els podem deixar de banda comptant només com a vots del SÍ els de les candidatures inequívocament independentistes (JUNTS pel SÍ i la CUP). Per tant, obligats a fer unes eleccions plebiscitàries en lloc del referèndum, per respecte a les regles del joc, a l’exactitud i als seus participants, NOMÉS PODEM COMPTAR ESCONS. Ja farem també el referèndum, després del procés constituent.
2 – En l’actual confrontació política, hi ha una part que utilitza Espanya, Europa i l’euro com a armes per atemorir els defensors de la independència: A. Com la campanya que pretén que quedarem fora d’Europa i de l’euro, orquestrada pel Govern de l’Estat, amb la complicitat d’altres governants destacats europeus i de més enllà, que ho fan en gran part per mantenir l’statu quo i evitar-se problemes. B. Com la campanya de la por per motius econòmics, duta a terme pel Govern de l’Estat amb el suport o amb pressions a empresaris, bancs i caixes, quan la por la tenen ells, sobretot a les pròpies pèrdues i a la reducció d’exportacions o de clients espanyols. O bé, com la campanya mesquina sobre les pensions. C. O utilitzant els sentiments, com la darrera de caire religiós, sobretot de l’arquebisbe Cañizares.
En bona mesura, aquestes armes es desacrediten per elles mateixes. Però, a més, ja s’ha remarcat i cal recordar que la CE sempre respon davant del cas concret i amb un profund sentit pràctic i democràtic. També, que no està prevista l’expulsió de ciutadans ja europeus si mantenen la nacionalitat d’un país membre. I encara, que és molt difícil que sortim de l’euro, ja que interessa a la CE que el màxim nombre d’estats europeus tinguin l’euro com a moneda de canvi, com s’ha vist fa poc amb Grècia i com ho demostren també altres estats que no són de la CE però que tenen l’euro com a moneda (a Europa, n’hi ha sis). I, finalment, que l’economia catalana garanteix bé les pensions i pot millorar-les.
Ara bé, arran d’aquests temes, caldria insistir amb contundència en un argument que tan sols s’utilitza algunes vegades i potser no amb prou fermesa:
Evidentment que caldrà pactar, a molts nivells, tant dins de la legalitat espanyola i europea, com per tal de dur a terme un trencament civilitzat, amb benefici mutu…, però la pregunta cabdal és com aconseguirem pactar seriosament? Altres postures fan volar coloms imaginant una possibilitat de pactar amb Espanya, tanmateix sense aclarir-ne les condicions i sense cap base sòlida, tal com la història, també la recent, ens ha demostrat a bastament. Els manquen opcions que permetin de debò una major posició de força. Creiem, en canvi, que l’única manera d’aconseguir converses i pactes seriosos, en un pla d’igualtat en el respecte mutu, és ara una resposta inequívoca de les candidatures del SÍ. Aleshores serà necessari i inevitable posar-se a negociar. I gestionarem els pactes amb prou força econòmica (pes del PIB, repartiment del deute de l’Estat espanyol actual…) i de situació geogràfica (pas important de mercaderies en el comerç ibèric amb Europa), a part d’històrica, com per a poder arribar a acords molt acceptables, probablement avantatjosos.
D’altra banda, en les campanyes orquestrades ja esmentades (on enganyen i atemoreixen magnificant uns escenaris que seran del tot improbables si aconseguim pactar com cal), observem-hi la por que els fa el resultat majoritari del SÍ. Volen pactar des de la superioritat de sempre. Saben que el resultat que esperem els obligarà a pactar al mateix nivell, en el respecte mutu. Hem de respondre, doncs, amb un resultat contundent, inequívoc. Només així tindrem uns pactes sòlids al nostre abast.
