Si darrerament els taulells de les llibreries fan goig és perquè les editorials catalanes cada vegada esmercen més temps i esforç a dotar els llibres d’una factura formal perfecta: dissenys que entren pels ulls, tipografies elegants, paper de qualitat… Un llibre és un objecte que ha de perdurar en el temps, que ens acompanyarà hores i hores i sobre el qual abocarem bona part del nostre jo més interior: la nostra capacitat de fabular i de somiar sovint s’encarna en la lectura d’un llibre. ¡I tant, doncs, que ha de ser atractiu i que ha de fer venir ganes d’agafar-lo! Plenament conscients d’això que dic, els editors de Barcino han presentat una nova col·lecció de clàssics catalans que només de veure’n l’aspecte extern ja crida a posar-se a llegir. Es tracta d’«Imprescindibles», una col·lecció que aplegarà les principals obres de la nostra literatura, i que està concebuda com un gran projecte de país.
El primer volum és la millor novel·la europea del segle XV: Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, presentada en aquest cas amb una bella introducció del catedràtic Josep Pujol. Es tracta d’una introducció extensa, treballada i que aixeca davant del lector tot el fris històric del temps en el qual va ser escrita la novel·la i que, a més, explica amb destresa els motius pels quals la recepció de l’obra va ser tan irregular i accidentada durant els primers segles. És un text rigorós i molt documentat, però que té la virtut de combinar la precisió del contingut amb una voluntat clara d’adreçar-se al públic general. Pujol explica que Tirant lo Blanc va ser imprès per primera vegada el 1490 a València, al taller de l’impressor alemany Nicolau Spindeler i que és la primera mostra d’una obra d’entreteniment en català que rep un tractament formal tan curós: «fou imprès com si fos un llibre seriós, elevat, instructiu i digne de respecte», amb «el format, el gruix i la cura tipogràfica» d’una obra excepcional. Si fins ara els amants de la literatura catalana ens havíem de refiar de l’edició que en va fer fa dècades Martí de Riquer, a partir d’ara haurem de recórrer també a les pàgines que amb cura ha preparat Josep Pujol, el qual ha sabut veure que Tirant lo Blanc és el Decameró dels catalans.
Tots ho hem après a l’escola i sabem que la novel·la narra les aventures de Tirant lo Blanc, un cavaller bretó que resplendeix entre els altres «com lo sol resplendeix entre los altres planetes». Però una cosa és saber-ho i l’altra descobrir-ho amb cada nova relectura. Des de l’inici de la història, quan el comte Guillem de Varoic marxa cap a Jerusalem, una força inaudita arrossega el lector a anar veloç llegint molts capítols breus, i quan al cap d’un bon tros aquest mateix lector descobreix que l’heroi que ha de guiar la seva lectura al llarg de més de mil tres-centes pàgines fa la seva primera entrada a la història de les lletres adormit a dalt del cavall ja se li ha omplert la ment de curiositat per conèixer els seus fets d’armes i les seves aventures amoroses. És un gran encert, doncs, encapçalar la col·lecció amb aquesta magnífica novel·la.
El segon dels títols d’«Imprescindibles», La punyalada de Marian Vayreda, és una festa de l’idioma. Es tracta d’un clàssic que també es llegeix de pressa, de pressa, perquè el seu argument, ple de perills i d’emocions, ple de sorpreses i de personatges magnètics, ens capbussa en l’atmosfera dels cingles de la Garrotxa en el temps dels trabucaries, a finals del segle XIX. Encara que els ulls del lector es desplacin com una fletxa per les pàgines de la novel·la, no poden deixar d’advertir la gran riquesa lèxica que amara cada línia. Aquest devessall de paraules vives, amb diàlegs trepidants i descripcions enceses, fan que l’Esparver, la Coralí i l’Albert prenguin cos davant nostre i que seguim les seves passes amb l’alè contingut.
Amb una edició precisa de Margarida Casacuberta, el volum té les notes a peu de pàgina justes per fer els aclariments escaients. S’obre amb una introducció breu i es clou amb un postfaci i un glossari que faciliten la comprensió i que proveeixen el lector del context necessari per gaudir encara més de l’obra.
Cal aplaudir aquesta bona iniciativa de l’editorial Barcino de la Fundació Carulla. Amb la presentació d’aquesta col·lecció tan ben elaborada, està fent una gran contribució a la cultura catalana. «Imprescindibles» està pensada per nodrir les biblioteques personals de les millors obres en la nostra llengua i alhora revisar els títols que es troben als fonaments de la nostra essència cultural i proporcionar-los edicions renovades, serioses i a l’abast del gran públic. Més d’un i de dos ja frisem per descobrir quina serà la tercera obra d’«Imprescindibles» que veurem, amb una edició que de ben segur farà molt de goig, als taulells de les llibreries.
