A Sant Ezequiel, la terra cruixia sota els peus com os sec. El sol queia sense pietat, però les ombres eren espesses, més fosques del normal. No es movien al ritme del sol. De vegades, ni tan sols seguien els seus amos.
La primera a adonar-se’n va ser la Marta, la mestra. Un matí, mentre estenia la roba al pati, la seva ombra no hi era. No s’havia desenganxat: simplement no existia. Va mirar al seu voltant. El cel era clar. El sol, intens. Però no hi havia cap rastre de la seva forma a terra.
L’endemà no va anar a l’escola. No la van tornar a veure mai més.
En Ramir, el curander del poble va parlar amb veu tremolosa a la plaça:
Tornem a ser a temps de collita.
Ningú el va mirar. Ningú va respondre. Tots ho sabien. Cada certs anys, les ombres marxen primer. Una rere l’altra. En silenci. I quan se’n van, alguna cosa arriba per reclamar el que queda.
Són selectives, però ningú no sap quin criteri segueixen.
L’avi Jacint deia que les ombres són guardians. Que són allò que ens lliga al món. Quan se’n van, un queda desprotegit, obert, exposat a coses d’un altre món que no haurien de travessar cap a aquest costat.
En Julià, foraster i periodista, va arribar per investigar les desaparicions. Li van parlar de sequeres, supersticions i de la “collita”. Va riure. Va gravar entrevistes, Va fer fotografies.
Fins que, una tarda, va veure com la seva ombra es movia… abans que ell.
Només un pas. Però va ser suficient.
En aquell moment es va quedar glaçat. L’ombra va tornar al seu lloc. Silenciosa. Com si sabés que havia estat vista.
Aquella nit gairebé no va dormir.
L’endemà al matí es va despertar sense ombra.
Ningú no el va tornar a veure.
Només la seva gravadora va quedar encesa a la plaça, repetint en bucle una frase amb la seva veu trencada:
—Primer se’n van les ombres… després, els cossos.
Sant Ezequiel està gairebé buit ara. Les cases, intactes. Les portes, obertes. La vida continua, però ningú no ho comenta.
El poble es repoblarà, com ja ha passat tantes altres vegades, i les ombres esperen amb paciència, movent-se pels camins, buscant la seva pròxima collita.
