Hi ha festes com el San Fermín de Pamplona que han hagut de menester que un escriptor en llengua anglesa com Ernest Hemingway les fes sortir en una de les seves novel·les per esdevenir mítiques, famoses i conegudes arreu del món. La Patum, però, és tota una altra cosa. No és un correfoc, no és un San Fermín, sinó que és la única mostra actual d’un Corpus medieval català que ha resistit les prohibicions de Carles III, el més il·lustrat del borbons.
Fa temps al suplement ‘Cultura/s’ de ‘La Vanguardia’ Joan de Sagarra parlava del llibre The South de Colm Toíbín, publicat l’any 1990. Una deliciosa novel·la amb un capítol de Patum molt interessant. Ja fa anys que la vaig descobrir a Londres on vaig comprar-me-la. Els bons amics de la desapareguda revista berguedana ‘Escudella i carn d’Olla’ al número de tardor de l’any 1996 van reproduir sencer el capítol berguedà. Els germans Roger i Guillem Escriche i en Kap – Jaume Capdevila, van voler donar-la a conèixer a tothom. L’any 2003 Emecé, la va editar en castellà. Diverses vegades he recomanat aquest llibre d’en Toíbín. Ho he fet per militància berguedana/patumaire, i perquè sempre es molt bo de llegir una bona novel·la en anglès.
Vaig conèixer el Colm quan vivia hostatjat a Barcelona a la casa del director de ‘El Vilatà’, Ramon Viladomat. Entre ell i -suposo- en Quirze Grifell van animar-lo a pujar per Patum a Berga. Vaig trobar-me’l al bell mig de la Plaça de sant Pere, i sense ni calçat ni roba patumaire, evidentment. Vaig intentar col·locar-lo de seguida en un bon balcó de la plaça. Aquest fou el de ‘l’Àmbit de Recerques del Berguedà – l’Erol’, que llavors tenia la seva seu social on ara hi ha l’Ateneu. Gràcies a Jordi Puntes, l’aleshores director de ‘l’Erol’ i a mossèn Ramon Vilades el president de l’ARB, va poder veure la Patum des d’un bon balcó i acompanyat de la seva docta companyia.
Aquesta novel·la, quan va ser editada va esdevenir un gran “best-seller” a Anglaterra, Irlanda i, sobretot, als Estats Units d’Amèrica. En castellà té una bona edició, tot i que sóc dels que recomano de llegir sempre que es pugui en la llengua de l’autor i l’anglès és la llengua més ensenyada a casa nostra. Crec que si els professors d’anglès de Berga i comarca féssin llegir aquest llibre als seus estudiants més granadets, prou tindrien més interès en llegir en “estranger”.
De fet, un llibre com aquest, que es pot trobar sempre a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga, hauria de poder ser de fàcil compra i consulta en castellà o anglès a totes les llibreries berguedanes. Hi hauria ciutats catalanes que si tinguéssin un capítol com el que en Colm Toíbín dedica a Berga, en farien propaganda, el difondrien a tot arreu i n’estarien molt i molt orgullosos, però Berga és com és.
