Aquesta setmana s’ha produït un accident mortal a Sant Boi de Llobregat. Un tren de mercaderies i un altre de passatgers van col·lidir mentre recorrien la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La víctima era el conductor del comboi carregat d’usuaris.
Alguns testimonis van assegurar que el tren va “frenar en sec” i que alguns passatgers “van sortir disparats cap als seients de davant”. Uns pocs usuaris van ser traslladats a l’hospital, mentre que la resta van ser donats d’alta allà mateix.
Dos dies després del sinistre, La Vanguardia va publicar que alguns maquinistes “havien advertit als seus superiors en els darrers dos mesos que la via presentava mal estat en el punt quilomètric 9,4”. Justament va ser en aquella corba on es va produir el xoc. FGC ha reconegut que fa unes setmanes es va dur a terme una actuació en aquest mateix punt per resoldre la incidència que havia denunciat un treballador. Ineficiència en la infraestructura, incidències detectades pels maquinistes i velocitat limitada a 30 kilòmetres per hora.
Han recollit les caixes negres, han obert una investigació i s’ha començat a recopilar informació per esbrinar què va passar.
Els operaris han treballat dia i nit perquè la línia pugui obrir l’abans possible, de fet ja ho van poder fer ahir.
Soc usuària assídua del tren. No faig servir els Ferrocarrils perquè d’Igualada a Barcelona trigaria més d’una hora i mitja en arribar, i viceversa. És a dir, més de tres hores diàries tancada en un comboi per fer un recorregut de menys de 60 kilòmetres. Tot i això, agafo sovint Rodalies. El dia de l’accident ho vaig fer. Amb un nus a la gola, amb una pressió que no sabria explicar i amb una veu que no em deixava tranquil·la, tot i que el meu cervell demanava calma. El comboi de l’R4 de Renfe que vaig agafar era ple a vessar. No hi cabia ningú més. Feia poc més d’una hora que s’havia produït el xoc, els passatgers no tenien com tornar a casa i alguns d’ells van decidir apostar per Rodalies. Aquella va ser la solució momentània: derivar la gent cap a un altre lloc.
Després de cinc dies de l’accident mortal es comprova el que ja se sabia. Ningú pren responsabilitats, la directora de FGC llença pilotes fora i encara no hi ha hagut dimissions. Ni se n’esperen.
El servei és precari des de fa mesos, inclús anys, i l’únic que es fa és mirar cap a altres bandes. Va mort una persona, desenes van quedar ferides, a la resta de passatgers se’ls va derivar en autobús, el transport privat o en trens de Renfe, que ja en parlarem un altre dia perquè és obrir un altre meló. Fins quan? Necessitem un transport públic segur i de qualitat.
