Ahir obro el diari i llegeixo que Ridao proposa una candidatura unitària al Senat encapçalada per Alfred Bosch. Si senyor, una jugada magistral, la del senyor Joan Ridao, la qual el mateix Jordi Portabella l’ha titllat de “Surrealista”. Ridao, els que ha fet ha estat llançar un punyal públic a Alfred Bosch, volent-lo apartar notòriament de la carrera política activa i demostrant-li que arribarà fins on sigui necessari per aferrar-se a la cadira de Madrid. Avui, per exemple, en una entrevista a El Punt Avui es preguntava “Per què sóc l’únic que ha de plegar de tot?”.
Sobre el fet que Ridao vol eliminar políticament Alfred Bosch, hi ha una cosa clara, el vol enviar al cuarto de les rates. O és que algú de vostès encara es pensa que el Senat, a part d’exercir de cementiri d’elefants, té alguna altra funció real? Que té poder real com a cambra territorial?
Per començar el Senat és una Cambra legislativa de pa sucat amb oli. La tramitació parlamentària de qualsevol text legislatiu només passa primer pel Senat quan es tracta del Fons de Compensació Intertarritorial, art. 74CE, (el resultat d’aquest Fons és una paraula polisèmica, pels espanyols és solidaritat, pels catalans espoli). Dins de la mateixa funció legislativa, en principi té reconegut el dret de vet durant el procés legislatiu sempre i quan sigui aprovat per majoria absoluta, el que passa és que l’única capacitat que té és la d’alentir l’aprovació d’algunes lleis, ja que les lleis que es voten a la Cambra Alta es poden aprovar pel Congrés per majoria simple transcorreguts dos mesos (art. 90.2 CE). S’imaginen la candidatura unitària del Senat veient com el seu vet és totalment ineficaç? No creuen que això és desgastar políticament el personal?
D’altra banda, el Senat no pot ni podrà exercir com a vertadera Cambra territorial, és més una representació territorial nominal que no pas real pel que fa a la defensa dels interessos territorials. És a dir, els senadors catalans hi van més a fer acta de presència que a defensar els interessos de Catalunya (ull, i no estic posant en dubte la seva vàlua, només poso de manifest que hi van de mans lligades). Degut a les seves funcions i composició és un Senat escassament representatiu de les CCAA (Comunitats Autònomes). Cada CCAA té un senador, més un més per cada milió d’habitants designat pel parlament de la CCAA. Els senadors d’origen autonòmic no arriben al 30% enfront dels 208 senadors que són escollits per províncies i que, per tant, representen a la població de les províncies i no als governs de les CCAA.
Pel que fa a les funcions autonòmiques del Senat cal destacar que durant el procés de mesures extraordinàries que pot adoptar l’Estat sobre la CCAA si aquesta no segueix les seves obligacions, és adir que si mai s’hagués d’aplicar l’article 155 de la CE (a través del qual l’Estat pot aplicar mesures coercitives a les CCAA que no compleixin les seves obligacions), prèviament necessitaria la majoria absoluta del Senat.
Alguns encara es creuen que una Espanya federal és possible? Jo no tinc cap mena de dubte que és impossible i sinó mirin aquest vídeo on els policies i bombers espanyols escridassen els col·legues catalans per lluir una estelada i un castell. Però si encara queda algú que s’ho creu que reivindiquin un model com l’alemany, on el Bundesrat està compost per membres designats pels governs dels 16 Länders. El govern de cada Länder elegeix, entre 3 i 6 membres perquè el representi depenent de la població d’aquests territoris. La Cambra Alta alemanya representa el govern dels Länder i no la població d’aquests. Tots els seus membres voten en bloc d’acord amb les instruccions que reben dels respectius governs. Des de 1969 fins al present Alemanya ha estat freqüentment “dividida de governs”, el partit que tenia majoria al Bundestag no en tenia al Bundesrat. Aquest és un element de democràcia de consens perquè quan això succeeix els dos grans partits es veuen obligats a negociar per tal d’evitar el bloqueig de l’altra Cambra a l’hora de legislar.
S’imaginen com hagués canviat la reforma de la constitució espanyola si, enlloc de tenir una Cambra Alta amb un pseudo-vet, haguéssim tingut una Cambra Alta que representés els interessos territorials i que tingués la mateixa capacitat de vet que la Cambra Baixa?
Ho dic perquè si algú encara es pensa que vivim en un Estat compost penso que s’ho hauria de replantejar. Espanya només reconeix una nació i ens ho demostren reiteradament. Crec que cada vegada és més necessari que entre tots treballem per un projecte comú, la independència. Per això em sorprèn com des de les files d’un mateix partit, un candidat demana públicament, a la ràdio, que el seu rival, acabat de fitxar pel partit, se’n vagi a encapçalar una candidatura en una Cambra inútil pels nostres interessos.
D’altra banda, mentre els catalans estiguem sostenint econòmicament Espanya, jo proposo que. aprofitant que s’obre el precinte del consens constitucional del 1978, s’elimini el Senat i tot això que ens estalviem amb institucions inútils.
