Per Llorenç Prats
El meu veí, un català adoptiu, arrelat al país i que fa viatges sovint al sud d’Espanya per visitar la família, s’ha canviat el cotxe. Havia d’ésser híbrid i, segons ell, el millor és un Toyota. Però també havia d’ésser potent. Té 220 cavalls. Ara està content. Té pendent vendre l’actual: un SsangYong 4×4 que espera col·locar tot i que no li ha trucat ningú.
A la reunió del G20 al Japó es freguen les mans. La cosa comença a funcionar. La transició energètica i renovable es pot fer mantenint el ritme de creixement, sense afeblir l’economia. Els estrategs de les principals economies mundials parlen “del cercle virtuós com a entorn col·laboratiu per a les accions voluntàries”. Que és com dir que una activitat comercial agressiva pot continuar col·locant productes i més productes, tot nodrint així la sínia del consum.
Ja es veu que les paraules ho aguanten tot. El vehicle té més cavalls, és més gros i tindrà més desgast i més impacte que l’anterior. La sínia que s’aturarà serà la de la sostenibilitat real. La sostenibilitat fictícia romandrà intacta. El marc “de la innovació tecnològica i el canvi d’actituds”, que ja és reiterat en qualsevol presentació empresarial, serà la solució de tot plegat. Per fugir d’una realitat que es nega sistemàticament: l’esgotament d’un model que entén la innovació com la nova maquinària comercial i els canvis d’actituds com a justificacions per continuar com sempre.
Al G20 parlen del que ens importa a tots: més negocis i millors finances. Més consum i millor capacitat d’endeutament. Van per feina. Si Catalunya ja fos un estat i pogués influir-hi segurament faria el mateix. Cap país vol parlar d’atur laboral, manca d’inversions o pèrdues comercials. Definitivament, no hi ha cap alternativa fora del G20, sense que s’entengui la societat i la política de forma totalment diferent a com l’entenen les democràcies liberals entre les quals vivim.
Parlem sempre d’augmentar la comunicació entre el món dels negocis i les finances per tenir totes les oportunitats possibles, i també d’adoptar algunes mesures de control per mitigar els riscos que qualsevol excés pot provocar. Parlem de la millor manera de fer possible els negocis i d’obtenir finançament: facilitar l’activitat de les empreses i que tinguin projecció en beneficis.
Parlem d’això perquè els estats del G20 i quasi tota la resta d’estats del món ho han establert com la llei bàsica que han de complir totes les societats actuals. És la pauta a seguir. Ens canviarem el cotxe encara que no faci falta.
