La Xina acaba de retirar el programa estrella de la televisió del país d’orient, Dead man talking. Es tractava d’un reality show emès per la cadena Henan TV Station (HNTV) on, presos condemnats a mort confessaven els seus crims davant de la presentadora unes hores i/o dies abans de desaparèixer forçosament d’aquest món. 40 milions de persones es reunien cada dissabte al vespre davant la televisió per veure aquest show. El detonant de la finalització de l’espai, segons informa el portal Vertele.com, ha estat l’emissió d’un documental a la BBC Two, a l’espai This World, sobre la realització d’aquest programa, que ha despertat dures crítiques pel seu contingut, tot i que segons el país oriental, DMT tenia una finalitat moralitzadora perquè els seus habitants aprenguessin com no s’ha de comportar una persona si no vol acabar en el corredor de la mort.
Fent un anàlisi estrictament mediàtic, podem dir que la retirada és d’allò més encertada perquè el programa jugava amb la misèria humana, canalitzada a través d’un format clàssic com és el reality show -amb la seva variant de talk show- i tenia com objectiu dur a terme un espectacle televisat: una presentadora, Ding Yu, que qüestiona i busca jugar amb el sentiment de l’espectador a través de les confessions dels criminals. Ara bé, el que sobta de l’assumpte és que les crítiques sobre el programa, més enllà del contingut, han anat també focalitzades a l’emissió del programa en un país “que destaca per l’absència de drets humans”.
Convé aturar-nos aquí. ¿Com és capaç, Occident, de posar com excusa els drets humans quan utilitza els seus mitjans, públics i privats, per fer una espectacularització constant dels seus programes i traficar diàriament amb la vida de les persones? La televisió europea i americana és capaç de donar veu i enriure’s de la misèria humana per intentar fer un espectacle televisat: ha fet de la informació un show –infoshow-. No seria agosarat equiparar Dead Man Talking a l’emissió ja fa quasi vint anys des d’Alcasser (València) del programa De tú a tú presentat per Nieves Herrero (Antena 3, 28/01/1993), la nit del mateix dia en què es van trobar els cadàvers de les nenes. O encara pitjor, veure en els informatius l’execució com la de Saddam Hussein, o la més recent, quan es van emetre les famoses fotografies de Gaddafi quan va ser executat.
Per tant, el rebombori que s’ha generat és injustificable. D’una banda, és immoral que Occident posi el crit al cel perquè s’emetia un programa com aquest en un país on no es respecten els drets humans. És un argument que no serveix, televisivament parlant, perquè des d’aquí es fa el mateix, i on se suposa que sí que es respecten els drets humans. I d’altra banda, justificar la seva emissió perquè el programa era doctrinari o educador des de la Xina significa en altres paraules una mostra més de la imposició d’un sistema i del control sobre els ciutadans, un gran germà.
Ens preguntem si el govern xinès, que controla els mitjans àmpliament, amb aquesta retirada degut a la pressió que ha rebut, dóna un pas més cap a l’occidentalització que està vivint en els darrers anys. Una altra cosa és que els testimonis apareguts en el programa haguessin parlat en un reportatge o documental, seguint el patró de l’aclamat 30 minuts titulat El perdó i del qual ja vàrem fer referència en un altre article.
Píndoles
1. El rei dels programes familiars. La notícia s’ha confirmat aquesta setmana: Ramon Garcia tornarà a La 1 de TVE sis anys després presentant un concurs de coneixements sobre Espanya, basat en el format francès Connaissez bien-vous la France? (France 3) Veurem si el señor de la vaquilla és capaç d’aixecar la debilitada franja de tarda de la tele pública. De moment, l’al·licient és ara per ara, el propi presentador.
2. Els tripijocs de la televisió pública. els moviments que s’estan produint a la composició del CCMA entre les forces polítiques no fan res més que confirmar el control que les forces volen exercir sobre els mitjans públics. La pluralitat de les forces polítiques en la composició del consell i que es va impulsar en l’anterior legislatura ara ha quedat reduïda a un altre pacte de govern entre CiU i PP.
3. Felipe, el bonsai. L’habilitat de Felipe González per dominar l’espai mediàtic va quedar demostrada el passat diumenge a Salvados, quan l’expresident del govern espanyol es passejava tranquil·lament i ensenyava a Évole els diversos tipus de bonsais. Tot i això, el recent premiat per Blanquerna va tenir moments bons, com quan li va preguntar a González perquè tenia bona relació amb un dictador com Fidel Castro.
