Els governs d’esquerres solen atorgar prioritat als programes socials d’ajut als aturats. Sens dubte, amb un català de cada cinc sense feina, les autoritats públiques estan obligades a prendre totes les mesures que puguin per estimular l’economia, crear ocupació, i subsidiar els aturats perquè puguin viure amb dignitat.
Però el tripartit que acaba de ser desallotjat del poder sembla que només es preocupava de crear llocs de treball públics –inflant una Administració que paguem tots- i d’omplir-los d’amics i coneguts.
Alguns serveis de la Generalitat han multiplicat el seu personal per deu en els últims anys. Un 1000%!
Considerar l’Administració com una finca particular, a explotar al màxim mentre els nostres manen és de república bananera.
És ben sabut també que el tripartit afavorí amb contractes laborals indefinits a càrrecs polítics, que per definició són de confiança. Sectarisme pur i immoral a costa de l’erari públic, és a dir, dels contribuents. Un altre cop, amiguets i col·legues de partit podran sobreviure la crisi amb una feina fixa que no els correspon.
Alguns d’aquests contractes s’han signat el febrer de 2011. Els hauria de fer vergonya.
I ara que mana CiU, què es pot fer amb aquests paràssits? Acomiadar-los i pagar-los indemnitzacions que la Generalitat no pot afrontar, o bé mantenir-los i trair la volutat democràtica a favor del canvi. El tripartit seguirà manant després de mort.
Blindar personal de confiança amb contractes indefinits ha estat una pràctica generalitzada a la Generalitat, àdhuc a la Delegació del Govern a Brussel·les. I alguns socialistes, com l’antiga (i aleshores molt absent) Delegada Anna Terron, tenen la barra de trucar suplicant que es mantinguin els llocs de treball dels seus protegits!
Una altra pràctica generalitzada dels càrrecs tripartits ha estat quedar-se els ordinadors portàtils que feien servir a la feina i propietat, es clar, de tots els catalans. Això està tipificat al Codi Penal i se’n diu apropiació indeguda.
El Confidencial es pregunta perquè Convergència i Unió “traga” i no depura responsabilitats en defensa del patrimoni públic.
