Tot i que la manca de perspectiva sovint ens ho amaga, molts de nosaltres ens trobem en ple procés de crear l’obra més bella, la més preuada: la infantesa dels nostres fills. La infantesa com la pàtria única, veritable i palpable, que no t’abandona mai, que no abandones mai. Aquesta pàtria que et conforma per sempre més, que t’arrela, que t’enlaira o t’enfonsa, que et cansa o t’engresca, que et limita o et projecta.
La infantesa com el millor i més gran present que mai uns pares poden fer als seus fills: una família, uns llocs, una seguretat, una atmosfera alegre i calmosa, una estimació, unes activitats enriquidores i formatives, uns lligams, uns valors, uns referents, unes tradicions, unes creences, i uns records que ens han de donar la ma al llarg de la vida. Aquella illa on trobar refugi quan van mal dades; aquell cim on asserenar-se quan totes et ponen.
La responsabilitat dels pares és fer tot el possible perquè aquesta infantesa sigui amorosa, plena, rica, justa, i absolutament respectuosa i adequada a la personalitat de cada infant. Que tingui cura del cos i de l’ànima. Pertoca als pares garantir que els fills adquireixen unes eines que els seran imprescindibles per a la seva vida adulta, com ara, una preparació acadèmica, una fortalesa emocional i moral, uns valors i unes creences, el caliu de la família, i el saber que poden comptar de forma incondicional amb els pares passi el que passi i per sempre. Alhora, els pares són un matrimoni que s’ha de mostrar unit i fort davant els fills i que no pot, en cap cas, angoixar els petits amb discussions, per trivials que aquestes siguin; pares que han de ser testimoni i referent positiu com a persones i com a parella.
Transmetem-los també, sense sectarismes, l’orgull de ser catalans.
Siguem conscients a tota hora de què estem aixecant, “comme si de rien était”, la catedral més magnífica i valuosa: la pàtria dels nostres fills. La seva única i definitiva infantesa. Fem-la útil. Fem-la màgica. No ens deixem anar.
I si tot resant en família els podem transmetre el sentit transcendent i el testimoni de la nostra fe, no ho deixem de fer.
