(Traducció de l’article en alemany publicat a peregraurovira.wordpress.com)
Al FAZ del 4.11.19 ha sortit una entrevista amb la ministra de justícia espanyola, Dolores Delgado. Les seves respostes a algunes de les preguntes segueixen mansa i fidelment la línia oficial dels manaires espanyols (dels polítics i dels fàctics), però, dient-ho molt suaument, no tenen res a veure amb la realitat.
Per exemple en la qüestió de la exhumació i el trasllat de Franco diu: “ Ho hem fet amb la seriositat pertinent i de manera neutral”. Molts comentadors ( recalquem-ho: de tot Espanya) no opinen així. Diuen que el dictador embrutat de sang hauria hagut de ser portat calladament a la seva nova tomba. Això hauria estat “neutral” i addient. Però el trasllat va esdevenir un espectacle grandiós, una nova glorificació del “Führer” espanyol, i transmès per la televisió espanyola. La caixa va ser treta a les espatlles d’admiradors seus, cobert amb la que llavors era la bandera oficial del cap d’estat, mentres alts oficials espanyols en actiu, en el trajecte es quadraven i saludaven militarment. I com a darrera cirereta sobre el pastís la caixa va ser traslladada en l’helicòpter que normalment fa servir la família reial pels seus desplaçaments, i per tant pintat amb l’escut reial. Que això era “neutral”només és el primer dels contes que la senyora ministra explica en la curta entrevista.
Sobre la influència de Catalunya en la campanya electoral, diu: “Catalunya hi té una gran influència, perquè allà la violència continua”. I més endavant: “El punt de partida d’una solució ha de ser l’absència de violència. I s’hi afegeix el respecte a la constitució i a les decisions dels tribunals”. La senyora Delgado ignora expressament, que en contra de les afirmacions de Madrid, la violència ha sortit sempre (i fins fa poc exclusivament) de les forces de policia espanyoles. Les grans manifestacions catalanes han estat sempre pacífiques. Les institucions catalanes i els seus representants s’han pronunciat sempre i sense deixar lloc a dubtes en contra de tota classe de violència. Però això, per Madrid, no ha estat cap motiu per parlar d’una solució política. I en les darreres explosions locals de violència (com informava al meu article del dia 20.10) s’hi han barrejat agents provocadors de la policia espanyola i gent caòtica de tot arreu. Allà on la policia espanyola es va reprimir i no va començar de seguida a repartir cops, no va passar res. Però el conte de la violència generalitzada és la mentida que necessitaven per poder condemnar els presos polítics catalans a llargues penes de presó.
La senyora ministra tampoc deu saber que els experts de la ONU han dit ben clar que la constitució espanyola (per motius que en altres articles en aquestes pàgines s’han explicat més d’una vegada), tot el que havien fet els polítics catalans estava autoritzat per la constitució espanyola. I quin respecte es pot tenir per tribunals que no sols toleren mentides i perjuris dels testimonis sinó que fins i tot els propugnen?
El que ho supera tot, però, és quan afirma: “No podem acceptar que les regles de joc democràtiques siguin vulnerades. La violència va començar per part de les institucions catalanes, que no les van respectar”. D’això només se’n pot dir senzillament una increïble mentida. Són les autoritats espanyoles (govern, tribunals, policia, etc.) les que, pel que fa a Catalunya, han ignorat completament les regles de joc democràtiques, i així han fet cada vegada més difícil una solució pacífica i democràtica del conflicte, (cosa que sempre ha estat la fita dels catalans). I la violència no ha partit ABSOLUTAMENT MAI de les institucions catalanes, diguin què diguin els contistes madrilenys.
Això ho ha criticat durament l’erudit català Joan Ramon Resina, professor a la universitat de Stanford i un dels pensadors més respectats a la Catalunya d’avui. Aquí alguns fragments del seu article:
“…Pedro Sánchez, amb la inconsciència a què l’aboca una fatídica combinació d’arrogància i manca d’intel·ligència, reclama al president Torra que condemni la violència, cosa que Torra ha fet sempre (…) Això Sànchez no ho dóna per bo, perquè allò que pretén és una autoinculpació que Torra no li pot concedir. I no pot, perquè ni ell ni ningú del seu govern, ni cap dels votants que van elegir-lo, ni la immensa majoria de l’independentisme no han fet mai cap professió de violència teòrica ni pràctica…
…La manca d’alternativa, causa de la llarga sèrie de derrotes que ha rebut Espanya els darrers segles, impel·leix Sànchez a tractar Catalunya com un país sense drets i la Generalitat com una institució subalterna, de la qual no emanen obligacions ni responsabilitats per a l’estat. (…) Sànchez pretén que Torra es responsabilitzi de la pertorbació que l’estat hi ha planificat infiltrant agents de la pròpia policia i del nacionalisme espanyol ultrat…”
Tot això ho ha fet Sànchez, amb l’esperança d’aconseguir pel seu partit resultats millors a les eleccions del 10.11.19. Però es multipliquen els senyals que, per a ell, després de les eleccions tot serà igual de difícil o encara més. I així haurà eixamplat i aprofundit inútilment el fossat que separa Espanya de Catalunya. No es pot dir que sigui res d’intel·ligent.
Finalment, també pot ser alliçonador de conèixer com ha tractat la policia espanyola els joves homes i dones catalans detinguts arbitràriament darrerament. Records de Putin, Erdogan i Cia… [segueix la traducció anglesa publicada a Vilaweb de l’article]
La senyora Delgado només segueix mansament la línia del seu cap de govern Pedro Sánchez, que pel què sembla només té un objectiu: conservar el poder a qualsevol preu. I per ell cap preu no és excessiu. Sigui la criminalització dels polítics catalans, sigui anar de bracet amb els que (fins ara) eren els seus adversaris polítics. El Sr. Sánchez es fa el sord a tot allò que li destorba els plans. Un exemple és la seva exigència al president català Torra que condemnen la violència. Això Torra ho ha fet sempre, tant dins del país com a l’estranger, però pel que sembla, no en la forma que Sànchez voldria.
