Robo de GK Chesterton aquest passatge de L’Esfera i la Creu. El monjo Miquel diu a Lucifer mentre sobrevolen el món:
“Vaig conèixer un home com tu; ell també odiava al crucifix; el va eliminar de casa seva, del coll de la seva dona i fins i tot dels quadres; deia que era lleig, símbol de barbàrie, contrari al gaudi i a la vida. La seva fúria, però, va arribar a més encara: un dia va grimpar al campanar d’una Església, va arrencar la creu i la va llançar de dalt a baix. Aquest odi va acabar transformant-se primer en deliri i després en bogeria furiosa. Una tarda d’estiu es va aturar, fumant la seva pipa, davant una llarguísima estacada; no brillava cap llum, no es movia ni una fulla, però cregué veure la llarga estacada transformada en un exèrcit de creus, unides entre si des de dalt del pujol fins al fons de la vall. Llavors, brandant el bastó, va carregar contra l’estacada, com contra un batalló enemic. Al llarg de tot el camí va anar destrossant i arrencant els pals que trobava al seu pas. Odiava la creu, i cada pal era per a ell una creu. En arribar a casa seguia veient creus pertot arreu, trepitjà els mobles, va calar-hi foc i al matí següent el van trobar cadàver al riu”.
A propòsit de la sentència del Tribunal dels Drets Humans on falla que la creu penjada a les aules viola el dret dels pares a la lliure educació del fills.
(La traducció és meva… disculpin).
