Aquests curiosos partits de tornada de Copa
(Es feia ahir homenatge a César Rodríguez, el màxim golejador de la història del club, i es guardava un minut de silenci per Robert Enke, que sembla que es va llençar al tren. Poc espai en aquesta pobre crònica per a contrastar paradoxes, del futbol i de la vida, i fer-ne més que sentida pregària, tot celebrant que aquest cop sigui acompanyant el bonic resultat, que d’alguna manera també ho és.)
Espessos espessos a la primera part, que semblava que només Iniesta i Pep estaven dins del partit, fent bona la dita que sense emoció pel resultat hi pot haver esport però no futbol, i divertits i d’un sueltu que per millors ocasions voldríem a la segona. I la diferencia? Els canvis? Tant importants com que ja van arribar quan la cosa estava encarada, i perdonin però tampoc no vaig entendre què venien a compondre; La bronca del Pep al descans? Jo no hi era, al vestidor, però no ho veig així. Prenguin-s’ho així: ja estaven una mica més aclimatats i van perdre la sensació de fred, i a més, potser es van compadir d’aquella pobra gent que malgrat el dia, l’hora, el rival, l’emoció pel resultat van fer ús del seu abonament (o fins i tot van pagar!) i sortejant els impediments que el municipi va posant a la causa, es van acostar al camp per a que no fós dit, allò tan català del per mi que no sigui.
I així fou que Bojan es retrobà amb el gol, que oportú després de la lesió, i reincidí en el feliç i celebrat retrobament al cap de dos o quatre minuts, i tot plegat es va tombar com un mitjó, i els nois van tornar a jugar agradant-se, al primer toc, i Pedrito, no fós cas, i Messi i Xavi se sumaren a la festa per a fer el resultat rodó: una maneta ben maca i ben simpàtica per a que demà als noticiaris de la Metròpoli del bocata de calamars tinguin un bonic repunt autoflagel·latiu, cosa que no deixa de tenir la seva gràcia.
Molt bé, perfecte, però perdonin si insisteixo: carregats con van els nois de partidassos de veritat, no seria més convenient per a tothom que aquestes competicions es resolguessin a partit únic i ens estalviéssim aquestes tornades que només acaben tenint interès estadístic, a benefici d’inventari, i a risc que algun dia tinguem un disgust amb una entrada pròpia de segona b?
