Quines ganes de viatjar que ens venen, llegint-te, Montse Jané! Tot ell ben bonic i amb un desenllaç fantàstic i sorprenent. Fora prejudicis! Nova etapa. Nou…


Em dic Ameta Josan, soc danesa de Copenhaguen, tot i que ara visc a Barcelona, ciutats que per mi tenen certs paral•lelismes: obertes a la natura, amb mar, molt culturals i lluminoses.
A diferència dels meus conciutadans no soc rossa ni tinc els ulls blaus, més aviat tot al contrari, morena amb ulls foscos i pell bruna. Vaig venir a Barcelona per la meva parella: un català de soca arrel, molt lligat a aquest seu petit país on hi tenia feina i la vivenda, he de dir que… curiositats de la vida ell és un noi molt guapo ros i amb uns ulls verds que enamoren. Ens vam instal•lar al seu petit pis del Guinardó amb molt d’encant que el que el fa més bonic és la terrassa des d’on pots veure tota la ciutat. De moment vaig trobar feina de traductora, el danès és un idioma molt difícil i aquí n’hi ha molt pocs que s’hi dediquin. Al meu país els joves estrangers que estudien danès els hi donen 900 euros, perquè es puguin integrar i trobar feina més fàcilment.
Quan tinc una època d’enyorament de la meva família i de la meva ciutat, faig una escapada d’uns dies, aquesta vegada s’ha allargat una mica més. Fa poc que he tornat i encara estic paint el canvi. L’he trobada més maca que mai, el temps de primavera m’ha acompanyat, he aprofitat per passejar com una turista més: he anat al Tívoli, he pujat a les atraccions i he gaudit com mai dels bellíssims jardins plens de flors; he anat a visitar L’ajuntament, per dintre és preciós; el Parlament; he fet un passeig amb vaixell pel canal admirant alguns palaus i les típiques cases daneses; he vist l’òpera una obra d’arquitectura moderna considerada un exemple dels edificis millors d’Europa, de l’arquitecte Henning Larsen… també vaig anar fent una passejada llarga a veure la Sireneta símbol de la nostra ciutat, el Palau de Amalienborg on viu la reina Margarita.
Un altre dia vam visitar el Castell de Rosemborg, ens hi varem passar tot el dia, vam dinar en el petit cafè restaurant que hi ha als jardins mig amagats entre vegetació gaudint d’un deliciós entrepà de salmó.
I el que no podia deixar de visitar una vegada més és el Museu d’art modern, el Lousiana, a 45 m. de Copenhaguen amb tren. Està situat dins don parc immens al costat del mar i moltes de les seves escultures són a l’aire lliure. Us el recomano. Aquest mateix dia vàrem anar a Helsinger a veure el Castell Kronborg que va inspirar Hamlet a Shakespeare i que està situat en un extrem de la illa només a 4 quilòmetres de Suècia.
Inclús vaig poder combinar els dies que tenia per gaudir del ballet Don Quijote que em va semblar preciós.
Bé, ara ja he tornat a la meva nova realitat, que també m’entusiasma.
Tinc la persona que m’estima i estimo al meu costat, he fet molts amics que em mimen i em cuiden, a poc a poc vaig fent meva aquesta ciutat, i espero que la meva ànima i el meu cor s’hi arrelin com a manera de agrair-li, tot el que m’ha donat.
Com que el meu aspecte físic és més d’una catalana que d’una danesa he decidit fer un heterònim amb el meu nom i a partir d’ara em diré Montse Jané.

Montse Jané 1 de Juny del 2022

Article anteriorCarta abans de la matinada
Article següentUn nou tractament augmenta la supervivència de les pacients amb un tipus de càncer de mama metastàtic
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.