Demano disculpes per endavant, però no estic d’humor per a fer jocs de paraules fàcils ni expressions al·lusives a la festivitat, o sigui que si volen “victòria treballada en una nit màgica” i “els Reis van passar per San Mamés”, ja em perdonaran, però hauran de passar per una altra botiga, que en deuen anar plenes, que aquí aquest gènere no el toquem. No treu que els desitgi que els Reis s’hagin portat bé (com vostès es mereixin, i àdhuc un xic més) amb vostès i els seus.
Ahir vàrem ser a San Mamés per a demostrar que el Barça és un equip grandiós, immens, pràcticament insuperable en els termes i amb els arguments futbolístics que ara com ara planteja. Els equips gran són els que saben fer un bon joc, el seu, i que saben imposar el seu joc, i guanyen. Els equips grandiosos són els que guanyen fins i tot quan no poden jugar del que ells son i saben. Coratge. Exemple: ahir a San Mamés.
A l’anada ja va anar d’això, què ens han d’explicar si durant llargues èpoques natros també n’érem un d’”equip copero”: especular a la curta, aguantar la cara i per vergonya, per pebrots, serrar les dents i treure coratge i cops de ronyó d’on poca esperança es pot pouar. Érem així, però un dia arribà Croif. Però això és una altra història; dèiem que a l’anada el caràcter va arrencar un empat i ahir s’anava de la mateixa faiçó, i a casa seu els lleons són més lleons, van dominar la possessió i la pressió sobre la línia mitja durant massa temps com per a que tinguéssim davanters desconnectats i per tant decoratius, i no es podia fer cap joc de filigrana, o més: només amb la més fina de les filigranes es pot vèncer tanta pressió, i ahir teníem Iniesta a la banqueta fins ben entrada la segona part. Per això els grans dels nostres jugadors d’ahir van ser el defenses, i per això va ser just el premi que el gol que ens classificava, per doble valor de gol fora de casa, arribés a peus d’Abidal, lateral per antonomàsia. Pur coratge.
Resultat just, l’empat. Homenatge al coratge del rival. I mitja competició al sac. Ja veuran que bé que se’ns posa aquesta copa.
Joan Capdevila i Esteve
