Coratge polític i ambició nacional són dos valors imprescindibles per reeixir en l’objectiu d’una Catalunya en plenitud nacional. Aquests valors es contraposen als habituals ambició personal i covardia política. El coratge polític fa referència a una actitud individual, que no s’improvisa; aquest és forja amb el temps, exigeix fortalesa mental i un aprenentatge personal que comença en el dia a dia de les coses petites. Les autèntiques actituds de coratge polític es coven en el cor i l’ànima amb els anys, no s’improvisen i acostumen a ser discretes. El coratge no es proclama ni s’explica. Es veu, es traspua i només s’encomana si hi ha autenticitat darrera. Al polític que en té no li cal justificar-se, ni “marcar paquet”. Genera complicitats i adhesions des de l’exemple en els fets, no des de les proclames de bocamoll. Efecte clar del coratge polític és jugar-se-la. Només quan el poble veu que el polític se la juga, creu en ell i el segueix. Com amb totes les actituds positives, només qui dona, rep. Les expressions conegudes de coratge polític generen credibilitat. Tant la covardia política com el fals coratge provoquen en canvi desafecció i pessimisme. Entre el coratge i la temeritat hi ha una fina línia de separació només discernible a partir de la grandesa de l’objectiu, la saviesa en l’anàlisi de cada situació i la prudència al servei de la causa col·lectiva per sobre de l’èxit personal. L’autèntic fracàs no és el fracàs de l’èxit sinó el fracàs de les conviccions personals.
Ambició nacional i ambició personal no tenen perquè contradir-se. El problema esdevé quan la segona ofega la primera i s’acaba convertint la reivindicació nacional, igual que el discurs ideològic, en coartada pel progrés polític personal. El sedàs de la pròpia supervivència política personal passa a ser letal per la causa nacional.
Només aquells polítics que reuneixin saviesa, coratge polític i ambició nacional faran sortir a Catalunya de l’actual situació de desarmament moral i desafecció política. Jo crec que els tenim però ben segur que no estan al Govern. Estan a l’oposició ? Ho hauran de demostrar.
