Cortada al Port
Posar el tall gros a la primera part i deixar les napulitanes per a la segona és propi de qui es troba segur de les seves forces. No perquè no tinguin valor les napulitanes, que ja és sabut que n’hi ha de tant endimoniades com l’ària wagneriana més enrevessada, si es volen interpretar bé, en les que fas curt si ets massa acadèmic i et deixes encallar per la dificultat del frasseig, o et passes si deixes endur-te per l’aire arrabalero d’accentuar els localismes del napolità de l’original.
Amb aquest aire, amb aquest impuls, convocava el nostre tenor de capçalera l’art del bel canto i els seus amants, el passat dimarts a la parroquial del Port de la Selva, Santa Maria de les Neus, s. XVIII, pobreta, que si alguna gràcia de senzillesa devia salvar-la de l’horror del barroc, res no l’ha deslliurat del filldeputisme reformador d’algun estiuejant que ens va posar totxos vistos i ciment amb escletxa d’encofrat al presbiteri, enlloc d’anar-se’n, per exemple, a on Sagarra enviava Espriu en aquell conegut vers. Per cert Santa Maria, donada la població, no seria més adequada sota l’advocació de les naus?.
Tornant a Cortada: impecable d’execució, magistral en la interpretació del tempo, en un administrat crescendo, que escalfà el públic tan ràpid com la veu, un públic no per entregat des de la segona peça menys agut i format, entre el que hem distingit notables personalitats de la vida pública catalana, i fins algun periodista amb aire d’anar serè, que no s’han volgut perdre la millor amenització que es podria demanar per a un capvespre d’agost empordanès: un bon tenor, valent aguantant notes i prudent amb els legatti, un pianista, com el senyor Casan, que l’entengui, se’l sàpiga i no ho vulgui demostrar, i la pluja, sincopada com només pot ser-ho a la terra que va parir la sardana, el just de xàfeguet per a netejar l’aire de baf i els carrers d’estiuejants amb tuf d’aftersun. Els turbots del Nàutic, a l’alçada de la situació, més que una columna al Matí mereixerien una ària a part. Li demanarem a Mestre Cortada quina ens suggeriria i li pregarem que la posi als bisos per un altre dia que no vulgui ennuegar les tietes amb el no puede ser de la tabernera del puerto i l’emigrant, que està molt bé, però que et posa en situació de no poder-ne demanar més.
