Crida

Dissabte vam veure la enèsima performance del sector postconvergent. En una sala gran, amb gran il·luminació i amb tot preparat per anunciar el que tots i totes esperàvem que s’anunciés, es crea un nou partit polític (sí, un altre!) o un nou canvi de sigles del PDeCAT (malgrat que gran part del partit no ho veu gens clar). Sí, un altre cop.

S’ha intentat vendre que aquest “moviment” era un espai per englobar l’independentisme. Primer error, ja que és impossible intentar aglutinar tot l’independentisme des de la plataforma d’un partit polític ja existent.

Segon error: dir que no ets un partit polític quan utilitzes la infraestructura d’un partit polític, un sistema de xarxes d’un partit polític i, a més, et registres oficialment com a partit polític.

Tercer error: la paraula pluralitat no pot utilitzar-se a la babalà, i encara menys veient els principals actors de la direcció de la Crida, que són gairebé els mateixos de sempre.

No dubto de les intencions de la gent de bona fe que s’ha unit a la Crida i creu que aquest moviment és el que diu, però res més lluny de la realitat: aquest “moviment” és i serà un partit més que dividirà encara més l’independentisme.

Després tenim les formes d’intentar aglutinar l’independentisme, molts sectors del combinat postconvergent utilitzen el “si no vens amb nosaltres ets un traïdor”. És clar, és la manera més transparent i eficaç d’intentar atreure gran part de l’independentisme.

També veiem, inclús dintre d’aquest sector, que certs nuclis del PDeCAT no acaben de veure clar aquest “paraigües” de l’independentisme. Curiosament, aquesta gent que no ho veu clar també està sent assenyalada. Així s’aglutinà l’independentisme?

I encara més casualitats: deixant de banda els principals protagonistes del corrent, casualitat que tot el sector ex-Unió-post CIU (UDC) s’hi troben la mar de còmodes i han estat els primers a pujar al vaixell. Quina casualitat! Ex d’Unió canviant de jaqueta?

No es pot intentar vendre una moto nova amb peces velles i, si ho fas, digues-ho clarament. No sé qui té vergonya a dir el que és la Crida, potser perquè les veritats ofenen i aquest enèsim intent de reflotar l’antiga Convergència no se’l creu pràcticament ningú.

No pots pretendre que gent que porta 20 anys en política i que ve d’un partit esquitxat per la corrupció ara estigui donant ”consells” de la Crida dient que aquest és un espai totalment nou, amb gent nova i amb noves aspiracions i que, “si no vens amb mi ets menys independentista que jo”. No, així no.

Demanar una llista unitària quan directament ja t’estan mentint a la cara i mig insultant ja d’entrada és un despropòsit i una irresponsabilitat.

L’única nota positiva que li veig a tot això és la valentia de Quim Forn i Jordi Sánchez, malgrat que crec que s’equivoquen en el com. S’ha de reconèixer que malgrat estar privats de llibertat segueixen treballant pel nostre país.

Segurament per aquest article rebré crítiques. Totes acceptables, per descomptat. El temps dirà el que passarà. Simplement soc amo de les meves paraules i dels meus silencis.