La intensitat de la segona onada de la pandèmia a tota Europa, que ara és el problema més urgent de tots els països, pot tenir com a conseqüència que els aguts problemes dels catalans siguin vistos més que mai com un petit destorb lateral. I perquè això és així, Espanya fa servir aquesta ocasió per endurir encara més, darrera del telò de la pandèmia, la repressió contra l’independentisme català. Amb arguments i pretextes muntats per la Guàrdia Civil paramilitar i que van des de ridículs a quimèrics.
Víctimes de les ràtzies dels guàrdies civils són acadèmics i empresaris. Els cinc acadèmics van ser nomenats pel Parlament de Catalunya per formar part de la Sindicatura electoral que havia de controlar el referèndum del 2017. Eren especialment qualificats perquè aquesta temàtica l’havien estudiat a fons professionalment. A més, el seu treball a la Sindicatura estava emparat per diversos pactes internacionals: la carta europea de drets fonamentals, el pacte europeu de drets humans, el pacte internacional de drets civils, socials i culturals, i fins i tot per la constitució espanyola. Però això no és cap obstacle per Espanya en la seva bogeria de terroritzar i atemorir els independentistes.
Als detinguts empresaris se’ls acusa d’haver financiat activitats independentistes, i també formar part d’un complot per rebre, després de la proclamació de la independència ajuda financera i militar (10.000 soldats!) de Rússia. Aquesta faula fantàstica ha estat comentada irònicament per Rússia, afegint-hi que això no ajuda pas a millorar les relacions hispano-russes.
Tot plegat s’ha fet sota el nom de “Operació Volhov”. I per què “Volhov”? Durant la segona guerra mundial a Volhov hi va haver una petita batalla, en la que el cos voluntari de Franco “División azul” que lluitava al costat dels nazis, va aconseguir per una única vegada, fer retrocedir els russos. Per fer servir aquest nom per una ràtzia policíaca s’ha d’haver desconectat l’aparell de pensar i a més ser nacionalista fanàtic i enyorador de Franco. Ahir, dia 30, van ser posats en llibertat tots aquests detinguts, però, primer, l’efecte propagandístic mediatic ja havia estat aconseguit i, segon, la Guardia Civil ha incautat tots els ordinadors, mòbils, etc. d’aquells per registrar-ne el contingut, en l’esperança de trobar-hi algun motiu per nous càrrecs.
El periodista i erudit català Antoni Strubell, en un article que ha tingut molt ressò ha establert la tesi que Espanya no pot arribar a ser un estat democràtic de debò, mentres no superi la seva fòbia antiseparatista. I que sense aquesta premisa Espanya seguirà sent la pàtria de la negació de drets i del linxament de les minories.
Durant la pandèmia els estats europeus tampoc poden desconnectar-se d’altres problemes i tasques. I el mateix hauria de passar amb el conflicte Espanya-Catalunya. Aquest no desapareix pel fet de no fer-ne cas i és una amenaça real per la credibilitat de la fermesa de la UE en la defensa dels seus principis democràtics fonamentals més importants.
