Els mitjans de comunicació catalans afirmen públicament que la llengua gaudeix de bona salut. S’ha escampat als quatre vents que cada any el català suma nous parlants. Els lingüistes oficials expliquen de cara a la galeria que no cal caure en alarmismes. En privat, però, tots comenten que la llengua està desapareixent. El català se’ns mor. Saben que el procés d’extinció està succeint molt més ràpid del que s’esperava. Malgrat tot, pel motiu que sigui, no ho diuen públicament. Els lingüistes que parlen obertament del procés d’extinció no són escoltats. A ningú li agrada l’ostracisme.
Entre l’any 2003 i el 2013 hem perdut 300.000 parlants habituals. Avui en dia, estem a prop de baixar del 30% de parlants habituals dins la Catalunya autonòmica. La llengua desapareix. Els discursos del anys 80 i 90 animant als castellanoparlants a integrar-se i parlar català són inexistents. Els experiments d’Esquerra Republicana amb Súmate o adoptant mica en mica el castellà acceleren la desaparició. Habla lo que quieras pero votame. Què significa això? Que la gent de Súmate no pot adoptar la llengua del país? Per què se’ls exclou? El nervi de la nació catalana és la llengua. No som Irlanda, on el fet diferencial resideix en la religió. Esdevenir un nacional català és senzill. Possiblement sigui una de les identitats més fàcils d’aconseguir. Sols cal adoptar el català com a llengua pròpia i utilitzar-lo habitualment.
La llengua a 10.000 km
Fa poc vaig descarregar-me l’aplicació apparella’t per poder fer de parella lingüística. He conegut la Julieta, una noia de Salta (Argentina) que fa sols deu mesos que ha començat a aprendre el català. El millor de tot és que mantenim converses amb un nivell lingüístic molt correcte. Correctíssim. Deu mesos. En sols deu mesos ha après a parlar català. Tot va venir arran del descobriment de sèries de televisió catalanes com Merlí, Polseres Vermelles o Plats Bruts. La cultura catalana va agradar-li tant que va voler-la aprendre; adoptar-la com a seva fins i tot. Mai ha visitat Catalunya. No viu en un entorn catalanoparlant i, tot i així, amb interès i esforç ha après la llengua en poc temps.
Així doncs, si la Julieta ha pogut aprendre el català des d’Argentina, per què a casa nostra pensem que hi ha gent que no el pot adoptar com a propi? Esforç i interès. Res més. Sols cal això. Deixem clar als partits que ens prenem seriosament la llengua. Manifestem-los que la volem per sobre de qualsevol projecte polític. Si la Julieta ha après català en deus mesos no hi ha cap excusa que justifiqui no defensar la llengua.
