Em criden l atenció aquestes grans superfícies regides per xinesos. Allí s’hi troba de tot. La qualitat no és excel·lent, més aviat és d ínfima categoria, però les coses s’apiloten i pots trobar-hi el més inversemblant.
Aquests orientals són cauts i semblen desconfiats. Et segueixen pels passadissos com si vigilessin constantment que no et fiquis gènere a la butxaca i a més, la dificultat de la llengua per comunicar-nos els fa poc comunicatius i un xic antipàtics. La nostra cultura i la seva ens fa impossible de tenir una relació cordial. Ells viuen allunyats de la nostra vida i el seu objectiu es el treball
Recentment en un programa de televisió sobre aquest tema, alguns deien que treballaven tota setmana amb jornades de 12 hores, excepte un mati o una tarda i que les seves vacances son d’un mes cada tres anys. A l’igual que els japonesos les seves vagues deuen consistir en treballar encara més hores. Fa poc en un supermercat vaig coincidir amb una noia xinesa alta i esvelta, el contrari de les moltes que poblen Catalunya. Portava en una cadireta a una nena mig oriental i mig occidental que era una preciositat . Vaig acaronar-la i la petita va parlar-me en un català fluid mentre la mare la mirava orgullosa. La noia xinesa era molt agradable i va dir-me que estava casada amb un català. Tenia dificultat en parlar i barrejava el català i el castellà en la nostra conversa. Havia tingut un petit negoci xinès però va haver de tancar perquè la competència amb les grans superfícies dels seus compatriotes era tan gran que li era impossible plantar cara al gran món asiàtic. Va demanar crèdits als bancs, que no els hi van concedir, mentre els seus companys xinesos ajuntaven un número important de persones que posaven juntes els diners sense necessitar d’anar a cap banc i es repartien els guanys.
Aquest gran món empresarial xinès ha col·lapsat molts negocis europeus. No cal anar en una gran superfície regentada per xinesos , sinó que la majoria de la roba i altres objectes que portem comprada a qualsevol botiga porta
la etiqueta “made in Xina”. Els comerços xinesos tenen vida. Roba, sabates i tantes coses que són innombrables. Hi ha el que no et podries imaginar, sense garanties de que funcioni o de la qualitat dels materials però. Ho venen a preu de saldo i les botigues d’aquí es queixen de que els ha sortit una competència amb la que no poden lluitar.
Anys enrere si veiem a un oriental ens cridava l’atenció. Ara és una cosa tan corrent com veure a un senegalès parlar amb el seu fill en català. Un català que aprenen a l’escola i és l’única manera d’entendre’s. Un català que és la nostra principal força si no volem perdre identitat. Per això no hi hem de renunciar quan parlem amb els nouvinguts.
