Hi ha un principi de la ciència política per aficionats que s’anomena principi d’Iceta. El nom ve de “Intoxica Contra El Teu Adversari”. I certament igual que és un èxit comercial aconseguir que el nom d’una marca s’identifiqui amb un producte, és un trist demèrit que s’acabi confonent aquest principi amb el teu mateix nom i identitat. L’enunciat d’aquest principi vindria a dir: “El descrèdit que sofreix una força política per les accions dels seus membres tendeix a repartir-se homogèniament pel conjunt de la classe política, amb independència de les seves responsabilitats”. El principi d’Iceta constata i expressa l’efecte d’igualació en el descrèdit de tots els partits polítics a causa de la mala acció d’una part d’alguns d’ells. La traducció més habitual d’aquest principi és aquella de “tots són iguals”. I l’instrument habitual per fer que el principi es manifesti, l’anomenat “ventilador”. El ventilador actua com a reactiu amb la finalitat de que s’estengui, com el petroli, la idea del “tots són iguals, de dolents”.
Per això, aquells que es veuen atrapats en assumptes de mal justificar, com el cas Pretòria, acudeixen ràpidament al ventilador per així fer que els efectes del principi d’Iceta prenguin força i, ja que no ens salvem nosaltres, que no es salvi ningú. L’efecte electoral és evident: l’increment de l’abstenció. L’objectiu de qui “Intoxica Contra El Teu Adversari” no és altra que fomentar l’abstenció. Perduts alguns dels propis vots per accions injustificables, es mira que aquests no vagin a l’adversari i que aquest també en perdi. A més baixa participació, menor és el càstig que es rep i més repartit queda l’impacte de tot plegat.
Però els efectes del principi d’Iceta queden neutralitzats quan es descobreix l’existència del “ventilador”. I no només neutralitzats sinó que poden girar-se en contra de qui impulsa l’estratègia d’intoxicació general. És l’efecte “bumerang”. La intoxicació i l’atac desproporcionat, quan es veu descaradament el llautó a qui el provoca, es torna en contra seu.
Un exemple que estem vivint aquests dies d’intent de provocar els efectes del principi d’Iceta mitjançant el “ventilador” és la comissió d’investigació del cas Palau. Espectacle que serà exemple també d’efecte bumerang. Perquè els ciutadans no són idiotes i no es pot sostenir una doble moral impúdica, que amplifica un assumpte (Palau) i n’amaga un altre (Pretòria), sense acabar-ne pagant també un preu polític. El del mal estil i l’insult a la intel·ligència de la gent.
Dit això, mai hagués imaginat que el noble art de la música donés per tant !!
