Diumenge que ve Barcelona decideix. Barcelona vota en una consulta popular, no oficial, no vinculant, si vol o no vol la independència de Catalunya.
Darrerament diversos polítics destacats s’han manifestat en si era convenient o no que participessin en aquesta consulta. Respecto naturalment cada una de les diferents decisions però jo animo a tots els barcelonins a fer-ho. Se m’acuden moltes raons i la majoria han estat ja comentades. Però faré menció a una que em sembla que és de la que menys s’ha parlat, em sembla fonamental, i malauradament té pocs precedents al nostre país. Barcelona decideix ha tingut la gran virtut de no ser instrumentalitzat per cap partit. Aquesta consulta pertany a la ciutadania de Barcelona i això dóna una definitiva llibertat al votant. No és una consulta d’aquest o d’aquest altre partit polític, pertany a la ciutadania, què ens ha de fer por doncs?
Un dels nostres defectes és que tenim necessitat d’identificar immediatament a tothom i a tota iniciativa, en situar-lo immediatament en un determinat calaix. Aquest, o aquesta iniciativa, és dels meus? o és d’aquella altra banda dels que són meus? Perquè els meus són meus, i de cap manera vull ser identificat com dels altres dels meus. Això ens ha passat i ens passa contínuament. Ets de Convergència o d’Unió? Ets de Carod o de Puigcercós? Ets d’Hereu o de Tura? Ets de Laporta o de Rosell?
Barcelona Decideix em sembla que ha aconseguit ser d’ella mateixa i per tant encara fa més important que es participi i que es guanyi.
Que es participi perquè vinculant o no, quedi clar que el sentit del vot és plenament representatiu de la realitat.
Que es guanyi per a enviar un important missatge als nostres polítics: deixin si us plau de barallar-se, de fragmentar-se i fragmentar els fragments fragmentats, intentant apropiar-se del projecte de sobirania del país.
Deixin si us plau també de tenir por. Anar-nos fragmentant de manera ininterrompuda i la prudència excessiva ens fa girar sobre el mateix eix i no avancem.
No es tracta de tenir pressa ni de precipitar-se, però sí de posar el timó en la direcció correcta, i la correcta és la de la voluntat popular expressada en llibertat.
