Una de les novetats d’aquesta primavera és “El setembre i la nit” de la penedesenca Maica Rafecas, publicada per LaBreu Edicions. De l’autora en coneixia la seva poesia, reivindicativa i valenta, i val a dir que en la prosa té la mateixa força. Un llenguatge riquíssim, un escriure poètic, uns personatges molt ben perfilats. I un territori que esdevé eix i símbol de la novel·la, dels interessos contraposats, de la memòria, del paisatge, de la vida.
La gran protagonista és l’Anaïs, una dona, de mitjana edat, d’un poble petit situat al Baix Penedès, mare de la Foix i separada. L’Anaïs decideix defensar a qualsevol preu la vinya de l’avi Pau, “La de la barraca i el garrofer i l’ametller i la carena i el relliscall i el vent de mestral.”, davant l’amenaça de ser transformada en un polígon logístic. S’erigeix com a salvadora de la memòria dels avis, volent impedir el sacrifici de la bellesa del paisatge, i del seu ús ancestral, per emmagatzemar-hi necessitats i plaers tangibles de les urbs.
L’Anaïs i la seva lluita constitueixen la columna vertebral de la novel·la, que també inclou un bon retrat del seu germà Jan, un jove tocat per la poesia, format i sense feina que flota en un maremàgnum d’incerteses i cuirasses emocionals. I del pare, en Magí, un vidu que ha pujat la filla i el fill i les vinyes tan bé com ha sabut, mirant endavant amb afecte i preocupació, tal i com va fer tota la comarca. Un mirar endavant que partia del poc benefici del conreu del raïm i la conseqüent poca autoestima cap a les arrels, i que els fills, cadascun a la seva manera, interpreten i corregeixen.
A aquests personatges cal sumar-hi l’Elisa, la treballadora social, i la Samira, l’amiga estimadíssima d’en Jan, dues dones amb una energia i força absolutament diferent a la del sistema familiar de l’Anaïs, que col·laboren a donar els matisos necessaris a la fotografia que ens regala l’autora del Penedès actual, un univers molt més divers, que encara conserva el misteri dels ancestres però que encaixa amb ambivalència la pressió de la seva situació entre dues àrees metropolitanes.
Una novel·la que marida paisatge amb persones i arrels amb somnis, que recomano molt, tot desitjant que l’autora continuï conreant la seva vinya literària i puguem gaudir de moltes més collites.
