(El proppassat 13 d’agost, aquest català exemplar que és l’Albert Jané ha fet 94 anys. La seva ment segueix tan jove i tan lúcida com sempre, com demostren aquests nous aforismes d’ell que m’he premès seleccionar del seu “Del quadern dels estirabots“. Tant de bo que encara puguem gaudir del seu enginy uns quants anys més…
Pere Grau )
Els qui no tenen res a dir sempre estan disposats a formular objeccions al que diuen els altres.
Hi ha textos que més que no pas assemblar-se a les olles, són olles de debò.
S’ha d’aprendre a dir no amb frases afirmatives.
La televisió és com la bomba atòmica, que en si no és dolenta, el que és dolent és l’ús que se’n fa.
N’hi ha que no posen mai res enlloc. Les coses o les deixen o les llencen, i desar no saben què vol dir.
Si el papa de Roma permetés que al seminari també hi entressin les dones, tal com ja passa a la universitat, potser aquest problema que tant el preocupa s’eliminaria gairebé del tot.
La terrible bomba atòmica ens va caure com una bomba. Fins i tot al principi, per ignorància, li estrafeien el nom: els uns en deien la bomba econòmica i els altres la bomba automática.
A qui té resposta per tot val més no fer-li cap pregunta.
Quins tips d’imitar els nostres enemics, quan ens sembla que els escarnim!
Quan em demanen si m’agrada la música ja sé que me’n volen oferir d’aquella que no m’agrada.
En lloc de “pobre, però honrat“, caldria dir “ric, però honrat“, car és més aviat el ric qui, lògicament ens pot induir a dubtar de la seva honradesa.
Diuen que la ignorància de la llei no excusa del seu compliment, però cal afegir que és el seu perfecte coneixement allò que ajuda a eludir-la.
En què es diferencien la Núria i la Penèlope? Que la Núria vivia voltada de soledats i la Penèlope voltada de borinots.
A efectes oficials no és igual no fer res que fer una feina inútil.
La suposició és el succedani de la certesa. Però, com en tot, hi ha qui té preferència pels succedanis.
Els uns no saben el que es perden i els altres no saben el que es pesquen. En aquest món hi ha d’haver de tot
La intel·ligència també pot ser imitada. N’hi ha que no són gens intel·ligents, però fan veure que ho són amb molta traça
Cadascú fa el que vol. Després, si convé, ja se’n penedirà
