Democràcia Cristiana? Si, gràcies (1).
La Democràcia Cristiana (DC), afirmo, és una gran desconeguda. No quant a nom, no quant a marca, no quant a expressió feta, però si quant a contingut, quant a missatge.
La DC afirma, per sobre de totes les coses d’aquest món, la dignitat preeminent de cada ésser humà. La persona com a subjecte de la Història, no com el seu objecte. Partint de valors judeocristians o dels valors del humanisme integral, la DC contempla en cada home i en cada dona una persona, és a dir, un ésser humà únic i insubstituïble, diferent de tota la resta, lliure per naturalesa i obert a la transcendència. I a la persona hi afegeix un segon element essencial: la comunitat; en societat, cada ésser humà depèn de la resta; per ser lliure, responsable i solidària, la persona ha de participar en la construcció de la societat, ha de comprometre’s amb la comunitat. I la manera de participar en la comunitat és l’ordre democràtic liberal i les seves institucions. Ara bé, es refereix a la democràcia com a actitud, no limitada només a l’exercici del sufragi actiu i passiu en cada procés electoral, sinó entesa com a participació decidida i directa de la persona en la comunitat més propera, expressada en el seu activisme en la societat civil. El compromís voluntari i gratuït amb el benestar general de la comunitat; defugint l’individualisme egoista i el col·lectivisme reductor. Per això, en parlar de DC, apareix sovint l’expressió “personalisme comunitari”.
La persona ha de subordinar els seus interessos particulars al poder legítim de la comunitat i acceptar la limitació necessària que imposa el respecte als drets i llibertats fonamentals de la resta. Però la persona és alhora la finalitat de tota comunitat, doncs la font de legitimitat de qualsevol poder resideix precisament en la seva missió de garantir el desenvolupament personal de tots els que la integren.
La DC creu que tothom té capacitats que poden enriquir la comunitat en la seva globalitat; que cada persona té una responsabilitat compartida envers el benestar general; i que l’esperit públic i el sentit de la responsabilitat es demostren en el matrimoni, la família, l’església, el lloc de treball, els clubs socials, les associacions, i les iniciatives de ciutadans en la comunitat. Les associacions de voluntaris i la societat civil són una part indestriable de la nostra democràcia i de la seva vitalitat. Són aquestes les que fixen de forma independent els seus deures dins els límits del benestar de la nostra societat, i són aquestes les que duen a la pràctica allò que massa sovint es queda en debats polítics i socials. Des de la perspectiva democristiana es veu clar que les persones que s’engresquen en activitats de voluntariat han de ser encoratjades i no han de veure ofegada la seva activitat per normes i regulacions de les que són tant amants el pensament feixista i el pensament socialista.
La DC dóna suport a un ordre democràtic liberal. El principi de convivència entre les persones és un valor del Dret Natural. És en aquesta base on es fonamenta la nació catalana i la majoria de nacions occidentals. La democràcia representativa és la que connecta el lideratge polític amb la responsabilitat democràtica, amb la rendició de comptes dels governants de cada moment. La democràcia representativa, però, no impedeix elements de democràcia directa. Aquests elements poden raonablement complementar el sistema representatiu, i donar lloc a referèndums i iniciatives legislatives populars. En aquest punt, cal recordar que per a la DC el principi de la majoria lligat al govern en democràcia va estretament lligat al principi de la protecció de les minories. Sinó fora una dictadura de la majoria. En el mateix sentit, la DC aposta per multiplicar la democràcia interna i la transparència en els partits polítics, començant per l’elaboració de les llistes electorals, entre altres.
I … la llibertat? La DC concep la llibertat com un element inherent a la naturalesa profunda de la persona, que implica el dret i el deure de ser plenament responsable de les pròpies decisions. La persona, per tant, és llibertat, i la llibertat és responsabilitat cap a les altres persones considerades individualment i cap a la comunitat.
La DC entén que el Govern no pot fixar els valors personals. Aquests valors formen part d’un consens social per a una vida en llibertat i responsabilitat, i que cal reconèixer la vigència del Dret natural, basat en els principis que arrelen en el pensament cristià. No és només la tasca de l’església però també la gran responsabilitat del Govern i dels ciutadans preservar-ho en les nostres consciències i mantenir-ho i dur-ho a la pràctica. Alhora la DC reconeix que altres religions també imparteixen valors que tenen una influència positiva en la nostra societat i en l’ordre liberal, i les respecta.
El concepte democristià de la llibertat té com a conseqüència la possibilitat de l’error humà, perquè parteix de què la veritat és transcendent, i per tant no abastable per l’ésser humà en la seva totalitat. Ningú no pot concebre o construir una societat perfecta, exempta de conflictes i mals. La DC rebutja totes les formes de totalitarisme, basades sempre en aquesta irrealitzable pretensió. El totalitarisme feixista i el socialista, certament, però també el liberal, que deixa la persona a la sort del mercat.
La DC aposta perquè el Govern garanteixi la dignitat i la llibertat dels ciutadans, promogui el benestar de la persona i de la comunitat, i deixa clar que en una societat democràtica no hi ha drets sense responsabilitats ni llibertat sense responsabilitat. Així, algunes de les tasques principals del Govern són la protecció del compliment de l’estat de dret i evitar l’abús de poder. Hauria de protegir els seus ciutadans de les amenaces internes i externes i acomplir la seva responsabilitat garantint la pau i la llibertat. Hauria de capacitar el individu, la persona, per tal que es desenvolupés lliurement, hauria de reforçar els més desvalguts i garantir que les càrregues, o pesos, que una persona no pot dur individualment, es carreguen de forma col·lectiva mitjançant la solidaritat. Un funcionariat eficient és un prerequisit per a una Administració i Govern que mereixi confiança. La DC demana una Administració forta i prima. Prima en el sentit de què rebutja que el Govern reguli tots i cadascun dels aspectes de la vida humana, i s’oposa així a la sobreregulació i a la burocràcia excessiva en l’Administració. Considera que la llibertat cívica i l’economia social de mercat no poden veure’s ofegades per una allau de normes, que les lleis existents han de ser revisades i repensades partint de la seva raó de ser, que la necessitat de fer lleis i normes noves ha de quedar totalment acreditada i documentada, que el principi ha de ser que “si no cal aprovar una llei, cal no aprovar-la”, que les lleis han de ser tan clares i curtes com sigui possible, i que els procediments administratius han de simplificar-se. Cal deixar respirar amb autonomia el individu i la societat civil. Lluny, doncs, la sobreregulació i l’intervencionisme reductor del feixisme i del socialisme, de la dreta i de l’esquerra totalitàries, que converteixen les persones en autòmates, números o peces irrellevants i esclaves del gran Estat, al que se li reserva el paper totpoderós.
