Aquesta setmana vaig proposar als tallers Tecamolsaires del Montseny un joc literari de cara a presentar la novel•la *Descalces per casa de l’Anna Porquet i a càrrec de Jordi Sedó. La veritat és que és un llibre preciós i que serà un plaer haver gaudit de l’acte.
Els vaig dir: Imaginarem que cada títol dels capítols és un sol vers, i el llegirem fent la pausa convenient al final de cada un d’ells. Després hi podrem afegir mots al principi i al final per escriure en una estrofa el nostre poema… en honor a la prosa cuidada i poètica del llibre.
I ha estat un èxit la col•laboració i qualitat literària, també artística, perquè els han gravat i els àudios han assolit tots els tons i colors de veu imaginables, des del romàntic i amorós, al trist o per contrast a l’histriònic. Bé, per mostra aquí teniu els que han vingut del Vallès i fins i tot de Hamburg:
Emília Bellonch, Montse Jané, Carme Cinca, Concha Gutiérrez, Inés Fernández, Laura Seguranyes, Marta Torres, Montse Martínez, Joana Nevado, Maite Soriano, Pere Grau.
Dins la capsa guardaré, els secrets de la meva infantesa.
Tothom té dret a tenir secrets; fins i tot jo mateixa.
Un mot esdrúixol et posaré i, per Déu! que feliç seré.
No tinguis por dels morts, són ombres sense cos.
Amb els ulls plens d’aigua ploraré. ¡Mare ara et rescabalaré!
Com si es repetís una història antiga,
la nova, amb gotes de mel, i punxes de soledat.
La meva addicció és innòcua. Però no te la penso explicar.
Un desig expressat en veu alta: Mare, torna a ser tu. Et necessito.
Emília Bellonch
Dins la capsa dels records,
amagats ben endins,
tothom te dret a tenir secrets,
des del més bonic al més punyent.
Un mot esdrúixol important és memòria.
No tinguis por dels morts
tan sols recorda’ls.
Amb els ulls plens d’aigua
rememora aquells dies feliços
com si es repetís una història antiga
La vida és això.
La meva addicció és innòcua,
viure i estimar…
un desig expressat en veu alta:
continuar omplint la capsa dels records.
Montse Jané
Descalces per casa
Tinc la teva vida dins la capsa, tothom té dret a tenir secrets,
si l’obro, sentiré la teva música i, si em veiessis, et diria,
fent l’ullet, és un mot esdrúixol.
No tinguis por dels morts, però en tinc de l’enyorança, i
amb els ulls plens d’aigua, llàgrimes sempre contingudes,
em sembla com si es repetís una història antiga.
La meva addició és innòcua, records i simplement ser feliç,
dia a dia, un desig expressat en veu alta.
Carme Cinca
Dins la capsa dels somnis inassolibles…
Malgrat que tothom té dret a tenir secrets
Vas a la recerca d’un mot esdrúixol… màgia
A fi que no tinguis por dels morts en vida i
amb els ulls plens d’aigua em confessis:
Sento com si es repetís una història antiga
que tant la teva com la meva addicció es innòcua, i que
estimar-nos es un desig expressat en veu alta.
Concha Gutiérrez
Dins la capsa, la seva capsa,
tothom té dret a tenir secrets:
somnis, amors, decepcions…
Un mot esdrúixol com República.
No tinguis por dels morts.
Per si de cas, només et faran companyia…
Amb els ulls plens d’aigua, apropa’t a ells…
com si es repetís una història antiga,
podràs rememorar moments
com quan et vas assabentar que
la meva adició és innòcua,
només expandeixo els meus poemes
envers la justícia, la pau i la llibertat.
És un desig expressat en alta veu
Perquè arribi a tot el món!
Inés Fernández
Escolteu!
És similar a un desig expressat en veu alta.
Ho sabeu prou bé! I que…
La meva addicció és innòcua.
De fet…
Tots els meus avant-passats l’han patit, és…
Com si es repetís una història antiga ,
Que ens fa viure sempre amb els ulls plens d’aigua.
Som d’aquesta mena. Per tant:
No tinguis por dels morts,
Sobretot, si com tots nosaltres,
s’han mort de tant riure!
Tan se val si l’acudit va
D’un pèsol, de sabó o d’un mot esdrúixol.
A casa tothom té dret a tenir secrets:
Acudits, endevinalles, bajanades de tota mena.
Guardades estratègicament dins la capsa.
Aquesta capsa que anomenem:
La Capsa dels tronats!
Laura Seguranyes.
No tinguis por dels morts deia la iaia.
Dins la capsa de les emocions
hi trobaràs un estel lluent
que et farà de guia.
Amb els ulls plens d’aigua
t’arribaran cançons i moixaines.
Tothom té dret a tenir secrets d’infantesa
cosits amb un mot esdrúixol triat a l’atzar.
És com si es repetís una historia antiga de fades i gegants.
Per sort la meva addicció es innòcua i quan et dic
“alça el vol i somia nineta”
només es un desig expressat en veu alta.
Marta Torres
Dins la capsa tancada de la intimitat,
tothom té dret a tenir secrets amagats.
Un mot esdrúixol impronunciable em recorda:
No tinguis por dels morts.
Amb els ulls plens d’aigua salada,
com si es repetís una història antiga encara present,
la meva addicció és innòcua però persistent,
fent de la vida una lluita constant,
un desig expressat en veu alta.
Montse Martínez.
Dins la capsa
guardo com un tresor, els meus cucs de seda.
Era el meu secret de la infantesa.
Tothom té dret a tenir secrets.
I un mot esdrúixol: Crisàlide.
No tinguis por dels morts,
hi ha moments que s’ha de morir
per a donar pas a un altra vida.
Amb els ulls plens d’aigua
vaig veure com la crisàlide moria
per esdevenir en una preciosa i delicada papallona.
Com si es repetís una història antiga
dintre de la capsa contemplava
un miracle de la natura.
La meva addició és innòcua i innocent:
m’emociona les meravelles que se’ns regala,
soc afortunada perquè cada dia puc gaudir-ne.
Un desig expressat en veu alta:
A vegades hem de morir una mica
del nostre confort perquè els altres visquin millor.
Joana Nevado
Sovint m’identifico tant amb les paraules
que quan em trobo amb un mot esdrúixol
passejo nua i descalça per casa,
com ho faria un cop morta dins la capsa,
folla i amb els ulls plens d’aigua.
El recito amb d’altres aguts i plans
i ballo danses d’idiomes ancestrals
com si es repetís una història antiga.
Un consell: celebra el mots vius
i no tinguis por dels morts,
allibera’ls!, són enigmàtics, discrets.
Ja saps que la meva addicció és innòcua
mai no gosaria desvetllar la fi del ritual:
per alguns seré una locució promíscua,
per d’altres una lletra asexual.
Tothom té dret a tenir secrets.
Maite Soriano
14.1.2022
Un mot esdrúixol, com una fada amiga:
“Memòria”, dins la capsa dels records,
com si es repetís una història antiga
ens diu sovint: no tinguis por dels morts.
La meva addicció és innòcua i profunda.
No la diré. Tothom té dret als seus secrets.
Amb ulls plens d’aigua, que el meu cor fecunda,
molt cap al tard, quan tots els vents són quiets,
el meu desig expressaré amb veu alta:
tenir una pàtria pròspera i normal…
I ploro per tant temps que encara falta
fins a la fi de l’aspre caminal.
Pere Grau, 17.01.22
