Vivim un temps de descrèdit de la política i dels polítics. No es nou. Però s’ha accentuat per culpa de casos de corrupció, d’escàndols urbanístics, de desviació de diners públics, entre altres malifetes. El mot “desafecció” al·ludeix a la referència a la distància entre governants i governats. Li podem dir de moltes maneres. La realitat és que avui hi ha una notable crisi de la política i dels polítics.
Els poders públics dirigits per polítics professionals no acaben de sintonitzar amb el ciutadans atès que aquests ja s’han fet servir per a legitimar el sistema mitjançant les eleccions. Aleshores podríem afirmar que tenim un sistema polític democràtic però que caldria aprofundir molt en la qualitat de la democràcia tant en l’àmbit institucional com social i en especial en tot allò referent a la qualitat humana de tots plegats. Només així es podria passar d’una “democràcia governada” a una “democràcia governant” en la qual la ciutadania tingués un paper més actiu. Sovint, en canvi domina el protagonisme de grups subvencionats o de xarxes clientelars.
D’altra banda, és relativament fàcil dedicar-se a la política sense gaire “control efectiu de qualitat”. Hi ha de tot, però també es cert que trobem persones que fa anys i panys que están enganxades al pressupost públic, sense estudis o coneixements específics, tot esperant una bona jubilació com a màxima meta a la seva vida.
Que la democràcia és manifestament millorable es pot observar també en el grau de sectarisme amb què s’exerceix el poder. Com que els representants no son escollits nominalment sinó en el marc d’unes llistes, el gran valor a fomentar és la fidelitat a la llista. Sectarisme mitjançant el qual els polítics no ens aporten res de nou. Ja sabem què ens diran.
A més, la informació – aquesta sempre implica poder- mitjançant el control dels mitjans de comunicación, amb diners públics, fins i tot, mostra una tendencia que no es de rebut, Pur clientelisme que no aporta tampoc res de nou.
Si dic que és un desastre, tot plegat,potser em quedo curt. S’ha acabat no un clicle sinó una forma de viure que cada vegada més gent pensa que és intolerable, insostenible, inaguantable.
Cal tornar a la política. Avui ens cal testimoniar virtuts cíviques. Tenim grans exemples de persones que han donat la vida per un ideal i que han servit de tot cor la causa del seu poble, ciutat o país. Per tal d’honorar aquells que han fet i fan el bé, identifiquem i expulsem de la vida política corruptes, prepotents, incultes, acomodats i altres desaprensius que potser tenim ben a prop. Aquesta serà una autèntica revolució: exigir que els polítics facin política i que no ens ofegin amb la toxicitat informativa dels mateixos temes, és a dir, pures obsessions d’un món retroalimentat en si mateix i deslligat cada vegada més dels problemes reals de les persones. Apa!
