Quan escric aquestes línies, dies abans de Pasqua, és impossible de saber quina serà la decisió dels jutges alemanys sobre l’extradició del nostre president. I tan fals seria ser optimista com ser pessimista. Però pot interessar a qui ho llegeixi de conèixer què passa o què es diu a Alemanya, abans que el tribunal corresponent emeti sentència.
Per començar: la reacció oficial del govern federal alemany és decebedora, però no es podia esperar altra cosa. El portaveu del govern a la corresponent roda de premsa va tornar a repetir el bla, bla, bla que “el govern alemany ha estat sempre del parer que el conflicte s’ha de resoldre dintre del marc constitucional espanyol, i que Espanya és un Estat de dret, democràtic”. Això és fugir d’estudi i no voler mullar-se. Cal, però tenir en compte, que decidir sobre una extradició a Alemanya no és qüestió del govern federal, sinó de cadascun dels Estats. Mirem-nos algunes de les reaccions més enllà de l’oficial esmentada.
L’especialista en dret penal Martin Hegger ha opinat a la revista més prestigiosa alemanya, “Der Spiegel” (i com ell un parell més dels seus col·legues), que la situació jurídica no deixa altre camí que lliurar Puigdemont a les autoritats espanyoles. Hi ha, però, moltes altres veus que diuen exactament el contrari.
A “Der Spiegel” hi escriu sovint el prestigiós periodista Jakob Augstein. El seu pare, Rudolf Augstein, va ser precisament el fundador de la revista i el que la va convertir en una mena de consciència nacional. Doncs bé, Jakob Augstein diu ben clar això: “Ni s’ha de lliurar Puigdemont ni s’ha d’ajudar la justícia política espanyola. (…) La detenció de Puigdemont és una vergonya, per a Espanya, per a Alemanya i per a Europa. (…) S’ha retret als catalans de tornar enrere cap a un antiquat nacionalisme. Res és més lluny de la veritat. (…) Alemanya ha de negar l’extradició de Puigdemont. Un polític que lluita pels seus objectius de manera pacífica no ha de ser empresonat mai. (…) El Dret espanyol mereix respecte. Però és el govern espanyol el que li nega aquest respecte.”
A Baviera existeix un Partit Bavarès molt petit i de caràcter entre testimonial i folklòric. Ara, però, el seu president Florian Weber vol armar molt soroll. Ha anunciat que presentarà una denúncia contra tots els que han participat en el “segrest” de Puigdemont, basant-se en l’article 234 del codi penal alemany. Potser no en sortirà res, però com més rebombori hi hagi, millor.
A un altre diari de prestigi el “Süddeutsche” de Munic, el periodista Wolfgang Janisch titula el seu article “Puigdemont no hauria de ser lliurat a Espanya”, i diu: “Els jutges de Schleswig-Holstein no poden ignorar els motius polítics que hi ha al darrere de les acusacions de Madrid, i per això n’haurien de denegar l’extradició. (…) L’ordre de detenció europea és un mecanisme que es basa en la confiança mútua, però això no ha volgut die mai una confiança cega. Els estats membre de la UE poden denegar una extradició si hi ha “indicacions objectives” que es tracta d’una persecució política. Així està consignat en el document legal que regula aquesta mena d’ordres. I per això és possible de denegar L’extradició sense haver de fer massa giragonses judicials. El juristes de Schleswig-Holstein només han de tenir la valentia de fer-ho.”
Es remarca també a més d’un comentari que, encara que es concedís l’extradició, Puigdemont podria presentar recurs al Tribunal Constitucional alemany, al·legant que això aniria contra els principis de la constitució alemanya. I també podria presentar recurs als tribunals internacionals de drets humans de la UE i de la ONU.
En els dies vinents els comentaris i opinions segurament creixeran exponencialment. Una cosa sembla també segura, encara que no es digui obertament. El govern alemany deu estar maleint els seus funcionaris policíacs que, amb la seva obediència estricta “segons la lletra”, li han posat al damunt de la taula un problema que s’hauria estalviat de bon grat.
Mentrestant, els catalans a Alemanya i a Àustria van fent manifestacions “Free Puigdemont”. Són manifestacions petites, testimonials. Tants catalans no n’hi ha, aquí. Però tot ajuda a fer forat. Fins avui, que jo en tingui esment, n’hi ha hagut dues a Neumünster davant de la presó (allà hi van anar els del centre català d’Hamburg) i una a cadascuna de les següents ciutats: Berlin, Colònia, Munic, Frankfurt i Bremen. I a Àustria, a Viena i a Graz. Aquests dies se’n preparen d’altres, per exemple, una segona a Berlin, aquesta vegada amb la participació d’alemanys simpatitzants amb Catalunya.
Resumint: no sembla que res funcioni com esperava el govern espanyol. Es devien pensar que la detenció aniria seguida de l’extradició en pocs dies i ara es troben que la justícia a fora funciona “una miqueta diferent” que a la Cibeles.
Tant de bo pugui aviat fer un nou article que pugui titular: “Per què Alemanya ha negat l’extradició”. I tant de bo que pugui ser aviat.
[Subscriviu-vos al canal de Telegram d’El Matí: t.me/elmatidigital]
