Quan algú comença una teràpia impulsada pel desig de resoldre un malestar a vegades concret, a vegades difús, generalment cal retrocedir en el temps, també el temps d’abans de néixer. Crec que tothom està d’acord en què la família ens configura en primera instància, ja que els seus membres, sobretot els pares, són les primeres persones de les quals rebem influència. També té un paper ben destacat en la nostra biografia inicial el lloc i llar on naixem. La pobresa, per exemple, és difícil de trencar, ja que la persona parteix d’una base que per començar no li afavoreix una bona alimentació, així com un mínim confort que li doni seguretat. Trepitgen ferm, i a vegades amb insolència, aquells que compten amb un bon coixí material. Amb tot, la pobresa no és una porta tancada: a vegades actua d’esperó per superar un obstacle, si bé a vegades terrible, dels molts que trobarem a la vida. Aquesta força feta conscient ajuda a avançar en bones condicions.
La recepció del nadó, l’amor que rep, és tan important com l’aliment i la higiene, ja sigui que arribi en una llar senzilla o arribi en una llar senyorial. La mancança d’estima afecta el desenvolupament físic i psíquic de les criatures, com en el seu extrem saben bé les mainaderes dels orfenats. A una criatura adoptada li canvia la sort quant a oportunitats materials i afectives, però al final tots depenen de la família biològica que és qui ens atorga la genètica i ens traspassa la història familiar. No és rar que heretem trets físics dels avis, així com trets psicològics, o la salut o la tendència a emmalaltir.
A la influència en la nostra psicologia de la nostra història passada es refereix la psicòloga Noémi Orvos-Tóth al seu llibre Destí heretat (Angle editorial). A través dels nostres pares i avantpassats heretem un destí la línia del qual fora bo conèixer tan bé com es pugui precisament per poder trencar dinàmiques negatives com pèrdues no assumides, els temibles secrets que creen un forat en la memòria familiar, les creences i perjudicis que no deixen evolucionar la persona, els deutes d’honor, les repeticions d’episodis que, generació rere generació, trasbalsen les vides dels descendents, les decisions radicals que afecten la trajectòria sense tenir-ne art ni part, les obligacions familiars imposades que coarten la llibertat d’acció…
A través la reflexió suscitada pels casos que s’ha trobat en el seu exercici clínic, al seu llibre Destí heretat Noémi Orvos-Tóth orienta sobre la manera de superar els traumes familiars per tal de no entorpir l’evolució dels pacients en el seu treball terapèutic, la qual cosa afavoreix la no repetició de motlles psíquics negatius que creen inseguretat i angoixa existencial adquirits en el clan familiar i així poder alliberar també de pesos vells els membres joves. Cert que a vegades aquest treball de superació es dut a terme per la persona amb un esforç titànic d’autoconsciència, però en general cal ajuda i cal demanar-la, és saludable fer-ho quan es necessita.
El moment actual, que cada dia que passa porta mil novetats i només tenim un cervell per digerir-les, no està exempt de complicacions psicològiques futures en les famílies joves. En una de les seves reflexions, Noémi Orvos-Tóth es pregunta: «Quines conseqüències tindrà, per al sistema nerviós encara immadur dels nens, que els pares estiguin enganxats al mòbil». Aquesta activitat, a vegades compulsiva, no és intranscendent, ni per a l’educació ni per a l’atenció. Un infant necessita ser atès perquè pugui adquirir confiança en l’entorn, i l’entorn familiar és el primer. Fent-ho el millor possible, sempre serem imperfectes, però paga la pena fer un bon treball d’introspecció personal i familiar perquè juntament als automatismes negatius que ens poden fet esguerrar decisions, també hi ha molta saviesa dels avantpassats acumulada en el nostre cos per com a vegades ens hem sentit a dir: «No sé pas d’on has sortit, tu, potser d’algun avi de vés a saber quan…». I, sí, és possible haver heretat d’algun avi o àvia les ganes i la vocació de llegir, escriure i estudiar sense desmai, per exemple, en una família de pagesos i artesans, com és el meu cas.
