On és el drac simbòlic de Sant Jordi? Quins són els enemics més grans de Catalunya? No són els de fora, no; són els que duem a dins: són encara la nostra manca de fe, la nostra poquesa d’ànima –dues coses inseparables. La matèria forja les cadenes; la fe i l’ànima duen la llibertat.
(…) El dia de Sant Jordi cal que sigui per la pàtria un dia de purificació. Avui la pàtria s’envigoreix amb la tendror fresca d’unes fulles de rosa, i encara més amb el perfum que suspenen a l’aire, i més amb la música lleu d’una paraula, i més amb el pensament que amb la paraula, i encara més amb l’ànima on el pensament prenia les seves ales. Aprenguem que en la vida dels homes i dels pobles, les coses més importants són les més lleus i aquelles que més fàcilment es poden perdre. I els catalans, no les teníem gairebé perdudes?
Els catalans érem molt positius, sabíem somriure rústicament, fer brometa de tot, teníem un repertori abundós de màximes cíniques; érem molt positius, però no érem lliures, teníem una pàtria esclava. Ara, amb la llibertat naixent, sabrem seguir una altra via més ingènua, més noble, més ferma.
Sant Jordi, per la nostra fe, no és solament un símbol, sinó el Sant protector de la pàtria. Aboquem-li abundosament, amb les pregàries, les roses de la primavera. I entre la flaire voli la paraula, i la paraula dugui tota l’ànima per demanar-li que servi, augmenti i enforteixi la naixent llibertat de Catalunya.
Josep Maria Capdevila (El Matí, 23 d´abril de 1931)