Segle XV en el Compromís de Casp.
Un frare de llengua calenta, santedat i sermons ens va ben coure per imposar un papa del seu coll que mai no fora reconegut i que va morir a Peníscola amb una cresta de gall de fira. Més entesos que no pas jo diuen que allà comença la nostra decadència.
Els segadors.
El Conde-Duque de Olivares havia dit al Felip que feia quatre : “el mayor negocio de Su Majestad es conseguir que todos estos reinos sean gobernados a modo de Castilla”. Uns segadors s’hi van enfaristolar i no en van treure res,
La famosa Nova Planta.
Ho vam perdre tot i a aquest poble només li quedava un remei, posar-se a treballar. Va salvar-lo la pagesia que al dir d’un alemany savi, en aquelles era la més sòlida d’Europa.
Jo ho he viscut.
El Cambó creia que es podia entendre amb els d’enllà per aconseguir una miqueta de mica d’autonomia, gairebé ho tenia guanyat quan un prohom de Terrassa va dir que “viva España” i tururut viola.
Un dia d’independència.
En Macià va declarar la República Catalana el 14 d’abril del 1931. En vingueren tres de Madrid a dir-li que si tirava pel dret els de Terrassa i Sabadell es quedarien sense clients.
Va venir la guerra.
El Companys havia fet una mena de sarau a sang el sis d’octubre del 1934. Va venir la guerra i em sembla que ningú gosa dir-ho, ens ensibornen. Amb la victòria del Franco ens va tocar la de perdre, també l’hauríem perduda si haguessin guanyat els altres, cosa que ningú no diu. Amb el Companys arraconat i el Tarradellas fent-los la gara-gara els comunistes mataven catalanistes al front, en dono fe. El Negrín, el general Rojo i tota la colla eren tan anticatalans com el Franco.
El cafè
Quan va venir això de la “transición” fins i tot als homes més rebecs d’enllà els féiem una mena de llàstima. A la conspiratòria ens prometien autonomia. Repensant-s’hi l’autonomia fou aquella jugada de “follones y malandrines”, diria el Quixot, allò del “café para todos”.
Així entre bastonades i guites han passat els anys.
Avui ha quedat ben clar, ja n’estem tips.
Però tant de bo els nostres polítics pensin més en Catalunya que en fer-se la punyeta.
