Podríem no posar-nos d’acord en el punt de partida del procés polític que estem vivint. A curt termini, podem parlar de la Diada del 2012, quan després de la manifestació massiva “Catalunya, nou estat d’Europa” i de la negativa de Rajoy al “pacte fiscal” es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya. D’altra banda, si mirem una mica més enrere podem situar el punt d’inici en la manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim”, convocada el 10 de juliol de 2010 arran de la humiliació amb tot l’assumpte de l’Estatut. Encara abans hi hagueren les grans manifestacions organitzades per la Plataforma pel Dret a Decidir els anys 2006 i 2007 que ja mostraven un desengany amb la política autonomista.
Sigui com sigui, la mobilització ciutadana ha estat clau per a l’avenç en les aspiracions nacionals de Catalunya. Lluny de la visió que es pretén imposar des de la premsa espanyola, aquest no ha estat un camí dirigit per unes elits, sinó que el paper del poble ha estat clau perquè els dirigents catalans es mullessin quan, possiblement, alguns d’ells no tenien massa ganes de fer-ho.
El proper 9 de novembre hi ha d’haver la consulta sobre el futur polític de Catalunya pactada per la majoria de l’arc parlamentari català. Arribats a aquest moment, a Madrid ja han anunciat que utilitzaran les estructures poc democràtiques de l’Estat espanyol per intentar que no puguem votar. Davant d’aquesta possible prohibició i davant de la possibilitat que a alguns dels nostres polítics els pugui agafar vertigen i els tremolin les cames, és molt important que aquesta Diada sortim tots al carrer, a la mobilització organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural sota el lema “Ara és l’hora!”.
