Fa uns dies, diferents actrius com Jennifer Lawrence i models com Kate Upton van veure robada la seva intimitat en publicar-se fotos seves privades, despullades, a les xarxes socials. Suposadament, un hacker va aconseguir el seu compte de iCloud i amb ell, tota la informació d’aquestes famoses que tenien al anomenat núvol.
Tot això em fa pensar en què provoca que actrius i models que ho tenen tot al seu abast, sense ni tan sols demanar permís, es facin fotografies d’aquest tipus. Què les motiva a exhibir-se d’aquesta manera? Per pur ego, per protagonisme, per sentir-se desitjades o simplement les fan pels seus amants?
Robar fotos privades i ensenyar-les al món és un fet totalment il·legal. És com si et roben la factura del telèfon o accedeixen al teu codi secret de la targeta de crèdit. Evidentment que s’ha de denunciar però els personatges públics saben que estan exposats a això. Aquest és el preu de la fama. Saben que cada moviment que facin serà observat amb lupa i que a la mínima oportunitat que tinguin, ho trauran a la llum. Partint d’aquesta base, haurien de vigilar molt amb les fotos i vídeos que es puguin fer a la seva vida privada. Per això és tan important tenir un entorn favorable que et faci estar alerta en tot moment. Que et faci tocar de peus a terra.
Ser un personatge públic té molts avantatges però també té molts inconvenients. Potser, quan estàs a dalt de tot, quan et mires la vida des del cim, creus que ho tens tot al teu abast i no penses en què et puguin passar coses com aquestes. Però precisament perquè tens centenars de càmeres en sortir de casa has de tenir cura de la teva vida privada. Protegir-la. Perquè això, al final, és l’únic que et quedarà.
Cada vegada, les tecnologies avancen més ràpidament i sembla que no ens n’adonem. Exposem la nostra vida, ens exhibim del que desitgem i posem a l’abast de tothom informació personal. Informació que hauria de ser confidencial. Això ens hauria de fer reflexionar sobre les noves generacions que ja no entenen la seva vida sense un mòbil a la mà, sense passar-se hores i hores enganxades a internet i on d’aquesta eina n’acaben fent una dependència.
No fa gaires anys no existien mòbils tan moderns, ni xarxes socials que ens poguessin substituir i tampoc càmeres que sembla que puguin canviar el món. Les càmeres fotogràfiques eren de rodet i aquestes coses no ens passaven. Fèiem centenars de fotos, les anàvem a revelar i les guardàvem als àlbums de fotos. Aquestes imatges només les veien uns quants privilegiats i ara ens trobem que la nostra vida, en fotos, està penjada a algun lloc abstracte i que hi pot tenir accés absolutament tothom. Abans no ens fèiem tantes fotos. No teníem la necessitat de mostrar al món on estàvem, amb qui estàvem i fer veure que la nostra vida és perfecta. Molt més que la teva.
