“La regla sana, en aquesta matèria, ha de semblar, com moltes altes regles sanes, una paradoxa. Beveu perquè sou feliços, però no mai perquè sou malaurats. No beveu mai quan sense beure us hàgiu de sentir miserables; o si no sereu com el pàl·lid bevedor de gin dels barris baixos; però beveu quan sense beure també seríeu feliços, i sereu com el rioler camperol d’Itàlia. No beveu mai perquè ho necessiteu, que això és beure racional i el camí de la mort i de l’infern. Però beveu perquè no ho necessiteu, que això és beure irracional i l’antiga salut del món.”
(Herètics, cap. VII)