Els que em coneixen saben que jo soc un gran amant del cafè. A qualsevol hora m’està bé. Sempre he defensat les seves virtuts davant de molta gent i el temps m’ha donat la raó. Avui parlaré una mica del cafè, poc, però l’introduiré a través d’una malaltia hepàtica. De fet, dedicaré aquest article a la malaltia hepàtica i faré un apunt molt breu del cafè.
L’esteatosi hepàtica és una malaltia cada vegada més freqüent i, malauradament, en general, és asimptomàtica. La coneixem col·loquialment com a fetge gras perquè és l’acumulació de greix als hepatòcits. Sovint, quan algú descobreix que la pateix, és massa tard.
Les causes són diverses: l’obesitat i sobrepès, la diabetis tipus 2 i la resistència a la insulina, el consum excessiu d’alcohol, la dieta alta en hidrats de carboni, especialment sucres, i algunes malalties metabòliques o medicaments.
El problema de l’esteatosi és que si no es tracta, pot esdevenir en fibrosi, després en cirrosi i, finalment, en càncer de fetge.
D’esteatosi hem de distingir dues classes: l’alcohòlica i la no alcohòlica. De l’alcohòlica no en parlaré. Com podeu imaginar, és el resultat de beure alcohol en excés. Cal recordar que excés d’alcohol no és entrar cada dia en estat etílic. Excés d’alcohol en un home són uns 30 g, l’equivalent a dues copes grans de vi o dues llaunes de cervesa. En una dona uns 20 g al dia. De totes maneres, depèn del pes. Posem entre 20 i 30 g per a tothom.
La manera de calcular l’alcohol que ingeriu és fàcil. Multipliqueu el % d’alcohol (ho diu l’etiqueta) que té la beguda pel volum que ingeriu, multipliqueu el valor per 0,8 (la densitat de l’alcohol) i dividiu per 100. Una llauna de 330 ml d’una cervesa de poca graduació, del 5,4 % (hi ha una comercial que té aquest valor), tindrà 14,25 g, dues llaunes 28,5 g. Moltes persones prenen dues llaunes al dia. Van al metge i els hi pregunta si beuen. Diuen, no. Doncs sí, prou per a tenir algun problema. Vivim en una societat que pensa que dues cerveses diàries no fan mal. Una gran majoria de la gent ignora que pren excés d’alcohol i, fis i tot, consideren que el que beuen és un hàbit saludable. El seu fetge té una opinió diferent. Manca educació.
Ara parlaré de l’esteatosi no alcohòlica. Com el seu nom indica, es produeix sense ingesta d’alcohol.
Aquest estat patològic normalment el causa un consum excessiu d’hidrats de carboni, especialment sucres, sobretot la fructosa. La fructosa estimula la formació de triglicèrids al fetge. Quan es formen en excés, no hi ha capacitat per exportar-los a altres teixits i s’acumulen. La fructosa pràcticament no la metabolitzen altres teixits, només ho fa el fetge i ho fa convertint-la en triglicèrids.
Si us han diagnosticat esteatosi i voleu posar-hi remei, feu una dieta adequada, estricta. Seria adequada una dieta cetogènica d’uns quinze dies, amb greixos vegetals amb el mínim d’omega-6 i posteriorment introduir cereals integrals.
La dieta cetogènica reduiria ràpidament la formació de triglicèrids al fetge i la corresponent acumulació. Al mateix temps mobilitzaria el greix hepàtic i es produiria una millora de la resistència a la insulina, si hi és. No prendre gaire omega-6 té com a objectiu reduir inflamacions, ja que aquests àcids grassos són inflamatoris. Les opcions són les nous i les ametles, la fruita seca en general, l’oli d’oliva extra verge i oli de coco. El que vulgui i li agradi, peix blau. La millora seria evident, qualsevol anàlisi clínica ho demostraria.
Al cap dels quinze dies, per fer la dieta sostenible, introduir cereals integrals en quantitat moderada, llegums, verdures i hortalisses i alguna fruita, preferentment no dolça, com la poma i les baies.
Aquest enfocament també seria adequat per tractar l’esteatosi alcohòlica. És clar que, en ambdós casos, les begudes alcohòliques han d’estar absolutament proscrites.
He dit al començament que avui parlaria del cafè i faré dins del context de la prevenció i reducció del fetge gras. Ja hi he explicat com s’hauria de procedir. Sabem perfectament els beneficis de deixar absolutament de prendre alcohol, res d’alcohol no allò d’avui és festa, i de prendre fruita seca. El que no havia comentat és que el cafè té un efecte protector. Les persones que prenen cafè tenen un risc menor de patir el fetge gras que les que no ho fan.
Les observacions científiques controlades mostren que prendre cafè disminueix el risc de desenvolupar esteatosi hepàtica no alcohòlica, baixa la concentració sèrica de transaminases i redueix la progressió de l’esteatosi hepàtica cap a fibrosi en persones que ja tenen el fetge gras.
Una de les preguntes que s’han formulat els investigadors és a què es deu l’efecte protector. Sense descartar completament la cafeïna, es creu, tot i que no hi ha dades concloents, que els principals efectes es deuen a un conjunt d’antioxidants presents al cafè, que reduirien l’estrès oxidatiu i la inflamació. També podrien reduir la lipogènesi hepàtica, però això està en discussió. Són una sèrie de compostos fenòlics entre els quals destaquen els àcids clorogènics, el kahweol i el cafestol.
Recentment, s’ha presentat l’estudi EHmet+DIA fet per uns investigadors de Sevilla i Valladolid amb 96 pacients que seguien dieta mediterrània i que patien esteatosi hepàtica de diferent grau van analitzar l’efecte de consumir cafè, fruits secs, fer exercici i eliminar l’alcohol en el marc d’una intervenció amb dieta mediterrània i exercici.
Es va observar una reducció de fibrosi (36,7 %), de l’esteatohepatitis (43,8 %), de l’esteatosi hepàtica (36,4 %). Caldrà estudiar més, per això.
Sí algú us ha fet creure que el cafè no és sa, li dieu que s’equivoca molt.
