Divendres Sant anàrem a sopar a Barcelona. Bé, de fet la intenció era donar un tomb pel Gòtic, prendre alguna cosa i marxar cap a casa. Cal dir que l’aventura no la vaig proposar jo perquè de Barcelona només conec restaurants i el Gòtic mai m’ha semblat un bon lloc per trobar-ne. El cas és que passejàrem per aquells carrerons estrets i buits, foscos i més aviat abandonats, i anàrem veient tot de bars i botigues estranyes, com tretes d’un món paral·lel sinistre i un punt tètric. Gent estranya pul·lulant pel barri, tan marcada aquella estranyesa que em feien sentir estrany a mi, ser jo l’estrany entre els que per mi eren estranys. Coses de no endinsar-me gaire en ambients que no són el meu suposo.
Entràrem en un parell de bars que no en recordo el nom a fer qualsevol còctel que tampoc en recordo el nom, i quan es féu l’hora de sopar anàrem a un petit restaurant que el meu amic ja coneixia. El restaurant es diu Belmonte –Mercè, 29-i no em facin dir com anar-hi perquè per aquells carrers tot sembla un laberint enrevessat. Quan arribàrem el local era ple i esperàrem una estona a la barra per fer temps. Aprofitàrem per demanar alguna cosa, i com que havia fet un còctel al bar anterior, vaig optar per un gintònic. Soparíem al cap de poc i vaig demanar si en comptes d’un gintònic sencer me’n podien fer mig amb uns gotets molt idonis que vaig veure als prestatges de darrere la barra. I sense posar-hi cap pega, la noia em serví mig gintònic de Tanqueray Ten amb la seva pell de llimona. Bé. Correcte. Encabat ens entaulàrem i per seguir amb el ritual, i com que barrejar vi i ginebra és una d’una perillositat letal, i ho dic per experiència pròpia, vaig demanar una altre mig gintònic. Quan arribà el compte, i això ho van veure les noies perquè val a dir que jo mai miro les factures dels restaurants –error-, van descobrir que per dos tristos mig gintònics em van cobrar 24€. 24€! 24€ per dos mig gintònics d’un bar que no se’ls mereix de cap manera. De vegades hi ha una línia molt prima, finíssima, entre l’estafa i la dignitat. Al Tirsa, per 7€ et pots beure el millor gintònic de la ciutat –mig, també- i pagant un preu normal com es fa pagar als llocs normals i que no enganyen a la gent. Dels 24€ que et costa al Belmonte als 14€ que en pagaries al Tirsa no només hi ha la distància de 10€, que al cap i a la fi els pagues i mira, tal dia farà un any, sinó que hi ha la distància moral que uns barruts tenen la cara de fer-te pagar. No són els diners, que també, sinó el creure que pots posar aquests preus sense arribar ni tan sols a la sola de la sabata del Manel.
Val a dir que les menges eren correctes, menjar tradicional a petites racions que per un sopar sense importància fan el fet, però l’hòstia moral fou tal que dubto que hi torni alguna vegada. Cal un mínim de respecte pel client, unes formes bàsiques, molt elementals, per no acabar fent el ridícul amb dos mig gintònics.
