La pandèmia ens ha fet evident quant d’important és la salut, sense salut no hi ha economia, i també quant d’important és disposar d’un sistema de salut fort, públic, universal, accessible, equitatiu, de qualitat i finançat amb impostos, per donar seguretat i facilitar la recuperació social i econòmica
Més evidències. Ha estat un sistema amb uns i unes professionals que han estat capaços de reinventar-se, autogestionar-se, organitzar-se, innovar i deixar la pell per donar resposta al major repte sanitari del darrer segle.
He vist reconvertir magatzems amb UCI’s i plantes d’hospitalització, hem vist canvis en l’organització de les tasques i el funcionament.
Aquesta força i aprenentatge no la podem perdre, sobra burocràcia, falta claredat en l’estructura institucional i de governança del sistema, i sobre tot falta confiança en la capacitat dels i les professionals
I a l’altra cantó del mirall, hem constatat quants dèficits estructurals tenia el nostre sistema, que dèiem d’excel·lència però que les retallades i un infrafinançament crònic havien deixat als ossos, els nostres professionals són els pitjors pagats d’Europa i no s’havien abordat les reformes necessaris per fer front als canvis socials, econòmics i demogràfics que es venien produint des de la crisi del 2008.
El major dèficit assistencial l’hem trobat a l’Atenció Primària i Comunitària, el que hauria de ser l’eix vertebrador del sistema, el que garanteix l’accessibilitat, el de la prevenció, la cura i el seguiment. Ha fet de mur de contenció en totes i cada una de les onades de la pandèmia.
I el que rep més bones paraules, mes promeses, més propostes de plans i cap concreció ni realitat, i que cada dia ens recorden que no poden més i que fa mesos que no poden atendre res més que la COVID.
Entre finals del 2020 i inici del 2021, lluny encara de les cinquenes i sisenes onades, com a conseqüència d’aquesta presa de consciència de la vulnerabilitat del nostre sistema de salut, es van posar en marxa diverses iniciatives, en el propi Parlament, amb una comissió de reconstrucció, també al Congres dels Diputats.
Però el més important van ser les iniciatives sorgides des dels sectors socials i professionals, experts, col·legis professionals i acadèmia. Iniciatives que buscaven un Pacte per la Salut que retornés el consens polític i social, que a Catalunya van portar a l’aprovació de les lleis marcs del sistema, però sobretot que abordés un procés de transformació real, amb major finançament.
“El diners són necessaris però no suficients, si volem que l’increment de recursos sigui efectiu farà falta que vagi acompanyat de reformes “ són les paraules que van escriure els directors i gerents dels grans hospitals de Catalunya.
A pesar de totes aquestes iniciatives, de ser conscients totes i tots de l’esforç que s’ha fet, de la capacitat. Cada dia són més els ciutadans que opten per una assegurança privada, a Catalunya més del 32% en tenen una de contractada, en els darrers temps hem vist créixer els anuncis publicitaris, amb una veritable guerra de preus.
Ho hem dit moltes vegades al Parlament, i el propi Conseller n’és conscient, la ciutadania no pot accedir al sistema, no obté cap resposta a la seves necessitats d’atenció, més enllà de la COVID.
Els teus professionals de Primària no tenen hora per donar-te, si ho fan és telefònica, però tu no pots trucar perquè no t’atenen, tot a través de la meva salut, que deixa fora a un important nombre de persones per la bretxa digital.
El seguiment i prevenció de la malaltia ha desaparegut, i qui pot paga i busca la resposta fora. I qui no pot continua patint en silenci la falta de resposta.
Estem generant un doble sistema, que ens deixa un sistema públic “per pobres” i això és la mort d’un sistema públic, i universal.
Cal ser valents, recuperar l’acord i el consens social i polític, atrevir-se a les reformes de veritat i fer-ho amb els i les professionals, creure amb ells i la seva capacitat de resposta. Propostes n’han fet i moltes
Cal més finançament, d’acord, però també voluntats polítiques. Perquè la Salut és un dret i tenim dret a la salut.
