La Generalitat acaba d’anunciar els terminis per sol·licitar l’admissió als ensenyaments no universitaris per al proper curs escolar i que en el cas dels ensenyaments obligatoris i el segon cicle de l’educació infantil (de P3 fins a 4t d’ESO). Un bon moment per recordar un dels drets que assisteixen als pares pel que fa l’escolarització dels fills.
Un dret reconegut internacionalment i també en la nostra legislació
La Declaració Universal dels Drets Humans proclama el dret preferent dels pares a escollir el tipus d’educació que s’haurà de donar als seus fills. D’acord amb aquest principi, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals precisa que els Estats signants “es comprometen a respectar la llibertat dels pares i, en el seu cas, dels tutors legals, a escollir per als seus fills o pupils escoles distintes de les creades per les autoritats públiques (…) i de fer que els seus fills o pupils rebin l’educació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pròpies conviccions”.
Tot i que no sempre és ben acceptat i encara resten defensors de models periclitats d’escola única que el combaten, la legislació vigent, tant espanyola com catalana, reconeix plenament als pares i mares la possibilitat d’exercir aquest dret.
L’elecció d’escola es formalitza en la sol·licitud de plaça
A Catalunya, la regulació del procés d’admissió de l’alumnat als centres sufragats amb fons públics (centres públics i centres privats concertats) recull, entre els principis que l’inspiren, la garantia de la llibertat d’elecció de centre.
És per aquest motiu que tot el procés de preinscripció i matrícula s’inicia amb la sol·licitud d’admissió (sol·licitud de preinscripció) que fan els pares i que presenten preferentment al centre escolar sol·licitat en primer lloc en el termini que cada any estableix l’Administració educativa.
La sol·licitud es formalitza mitjançant un formulari on es poden assenyalar les diverses escoles escollides pels pares i mares tot indicant l’ordre de preferència, en previsió que alguna no tingui places suficients i calgui establir un procediment d’admissió.
Podem triar el centre que vulguem, sempre que tingui places disponibles, si hi ha més demanda que places s’aplica procés d’admissió
En els ensenyaments bàsics i obligatoris (des de P3 fins a 4t d’ESO), si el centre triat en primera opció té places suficients, l’Administració educativa ens hi assignarà una plaça amb independència de la zona on visquem o qualsevol altre circumstància.
Quan en un centre el nombre de sol·licituds és superior al de llocs escolars disponibles, s’apliquen uns criteris d’admissió, en funció del quals s’atorga una puntuació a cada sol·licitud i s’adjudiquen les places per ordre de puntuació.
Els criteris generals d’admissió que atorguen més punts a la sol·licitud, són la presència de germans matriculats al centre o pares o tutors legals que hi treballin i la proximitat del domicili de l’alumne o alumna al centre o, en el seu cas, la proximitat del lloc de treball del pare, la mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet, o de l’alumne o alumna quan sigui major d’edat.
Les escoles o les administracions solen informar de les àrees de proximitat que, per a cada centre, atorguen la màxima puntuació per al criteri de proximitat. Però es pot sol·licitar plaça fora d’aquestes àrees de proximitat i aconseguir-ne si el centre té vacants. Així, per exemple, a la ciutat de Barcelona -que compta amb una gran oferta de places-, moltes escoles matriculen alumnes de fora de les àrees de proximitat.
Els criteris d’admissió i la seva puntuació, d’acord amb el barem que fixa l’administració, i fins i tot el sorteig per a situacions de desempat han esdevingut tant populars que sovint s’oblida que la seva funció no és restringir la lliure elecció de centre sinó ordenar-la quan les sol·licituds de plaça superen la capacitat del centre i ben sovint hi ha famílies que obtenen plaça en un centre fins i tot amb “0” punts en el barem. Per tant es fa imprescindible el contacte directe amb el centres o centres escolars desitjats per conèixer les possibilitat reals d’accés.
També podeu llegir:
