A l’article passat acabava dient: disculpeu-me l’atreviment, però anomeno happyflowers als qui bo i estant convençuts que són molt “ecologistes” a la pràctica ignoren o s’obliden dels fluxos d’informació i dels d’energia.
S’obliden o ignoren la gran quantitat d’energia exosomàtica que fan servir quotidianament. Aquells grans ecologistes que sovint van amb un motor tèrmic al cul i no saben que, a part de contaminar amb tòxics (NOx, SO2) usen 55 kWh per fer 100 Km, mentre que amb un auto elèctric només en necessitarien 15 i no contaminarien[1]. S’obliden o ignoren que malbaraten molta energia amb sistemes de climatització poc eficients. S’obliden o ignoren que cada producte que compren, iogurt, rentadora o sabates, porta molta energia embeguda. Mai s’han plantejat conèixer l’energia que usen al llarg de la jornada. Disculpeu l’atreviment, qui s’oblida o ignora o no és conscient d’aquests “petits” detalls energètics, no és ecologista, és un vulgar happyflower.
Tots anem amb cotxe i tenim calefacció i consumim productes carregats d’energia exosomàtica embeguda en ells. A més, tenim dret a fer-ho. Però, sisplau, no dictamineu solucions “ecològiques” ignorant els gavadals d’energia que feu servir a diari.
Estem una societat altament energívora. Si volem continuar fent el que s’entén per una “vida normal”, a part de reduir a més d’un terç l’ús d’energia millorant les eficiències (cotxe elèctric, bomba de calor…) necessitem captació d’energia renovable dels fluxos biosfèrics (sol, aigua i vent) i de la biomassa (vegetal i biogàs). Això és ser ecologista, el demés, disculpeu altra vegada, és anar per la vida de happyflower.
Captar energia dels fluxos biosfèrics i cremar biomassa modificarà el paisatge. El modificarà molt! Com l’han modificat les ciutats, les granges de porcs, les autopistes, els cotxes, etc. I resistir-se als canvis, demano disculpes, és ser reaccionari.
En la meva opinió (que podria estar errada ¿?) el problema que tenim és que estem rodejats de happyflowers per moltes bandes de manera que massa gent els pren com a verdaders ecologistes. La falsa “ecologia” ignorant de l’energia i de la informació, junt al seu activisme profètic, s’ha banalitzat fins a extrems insospitables. El pitjor és que aquesta vulgar modalitat de l’ecologia ha pres possessió dominant entre una bona part de la nostra burocràcia autonòmica.
Burocràcia que adquireix molt més poder en un sistema electoral com el nostre de llistes tancades i bloquejades que prioritza els candidats llepaires (per no dir llepaculs que és poc ortodox) que enlloc d’obeir a la ciutadania només obeeixen al gran jefe del seu partit. En aquest entorn de polítics llepaires la burocràcia adquireix encara més poder, ja que ningú la contraresta. Als polítics els tocaria contrarestar-la, però són mediocrement incapaços de prendre decisions i fer-ho. Oi més quan guanyen eleccions partits on també predominen buròcrates de sou fix (amb oposicions, clar!) que comparteixen marc mental. Aquesta situació ens porta a una insospitada espiral de decadència. Es pot fer qualsevol cosa, llevat de canviar res. Polítics llepaires i buròcrates tenen pànic al canvi. I resulta que en termes d’energia calen molts canvis i molt profunds. Tenim mala peça al teler! Necessitem polítics sense mentalitat de buròcrates.
Confesso: he aguantat una reunió de “taula de participació” (les taules estan de moda!) en temes d’energia renovable on les autoritats del Govern de Catalunya van fer assistir de cara al públic a alts buròcrates (que varen venir amb cara de gos, car era fora d’hores administratives) on un d’aquest alts càrrecs amb gran esforç va parlar menys de 4 minuts i per tres vegades va pronunciar la paraula “cuabarrada”. El pitjor és que els seus caps polítics no varen passar vergonya. La meitat de la nostra energia renovable està en mans dels buròcrates suposadament experts en àligues cuabarrades.
Mig Catalunya ha vist la pel·lícula Alcarràs. Jo també. Però ni la peli ni els buròcrates expliquen o saben explicar la veritat. Poques àligues, possiblement cap, han mort a les pales dels aerogeneradors. No fa falta massa saviesa per adonar-se que s’han mort de menjar conills tocats del verí contra les plagues que pateixen els pagesos. Alguns buròcrates espavilats que per passar les oposicions van haver d’empollar allò de les cadenes tròfiques, ho saben, però s’ho callen perquè això no forma part de la seva “veritat oficial”. Posar verí contra les plagues de conills és un greu pecat ecològic. Els pagesos, o cometen pecats, o es foten de gana. Això sí, hi ha la “Taula de Cogestió del Conill” que deu reunir a molta gent i deuen aixecar unes actes escrupolosament signades que no serveixen per res. Conclusió: sota el domini dels buròcrates happyflowers els pagesos estan indefensos de les plagues i en uns despatxos més enllà els tràmits per instal·lar un aerogenerador duren anys. Anys i panys!.
Al peu de pàgina us adjunto dos links sobre les plagues conills[2]. En un hi trobareu la “Taula de Cogestió del Conill” i en l’altra una fantàstica solució burocràtica, “cartografiar les zones afectades”.
[1] Emetre CO2 no és contaminar, tots ho fem quan respirem. Emetre CO2 en excés cremant combustibles fòssils és escalfar el planeta i tant li fa que l’emetem aquí com a Austràlia.
[2] https://www.ara.cat/societat/medi-ambient/descontrol-conills-als-cultius-lleida_1_4426992.html
