És el dia abans del referèndum i aquí no hi ha jornada de reflexió. Precisament per això, s’ha viscut amb una mica més de moviment que el dia anterior, però tampoc massa, no ens ho penséssim pas. A les 5 de la tarda hi ha hagut una roda de premsa conjunta entre CiU i PNV. De fet, més aviat s’ha tractat de llegir un manifest de manera una mica improvisada. L’emplaçament per fer-ho havia de ser el castell però quan els membres de seguretat han vist arribar tot un grapat de gent portant càmeres i un faristol els ha barrat el pas. Arran d’aquest fet s’ha optat per anar a davant de l’antic parlament, no sense que abans un membre de seguretat d’aquest edifici sortís a demanar que s’anés per feina. Hi era en Joseba Egibar, portaveu del PNB al parlament basc. El manifest l’han llegit l’Andoni Ortuzar, president del PNB, i l’Aleix Sarri, assessor de Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Defensa del dret a decidir, bàsicament, davant d’Euskal Telebista, la SER i poca cosa més. En acabat hem anat a visitar la seu de campanya de Better Together. L’activitat era força frenètica amb gent entrant constantment a recollir material de campanya i per això han tardat una bona estona a fer-nos cas. Finalment ens ha atès un home que no arribava als 40 anys que ens ha explicat que demà els espera un dia molt dur, basat en passar casa per casa dels possibles votants del “No” i assegurar-se que van a votar. M’ha xocat l’agressivitat d’aquest mètode perquè diu que poden passar dues o tres vegades al llarg de la jornada per casa d’una mateixa persona. Els arguments del ‘No’ es basen molt en la por a la incertesa i sembla que això està tenint un cert èxit. Quan li expliquem la situació a Catalunya respecte a la negativa inamovible de l’Estat espanyol a permetre qualsevol consulta als catalans no se’n sap avenir. El mateix que ens diu en James, un home de 54 anys partidari del ‘Sí’. El trobem davant del parlament de Hollyrood, observant un grup de gent força nombrós, format tant de partidaris del ‘Sí’ com del ‘No’, que entona cançons religioses per pregar per al futur del país. En James explica que no sempre ha estat independentista. De fet, ell va votar contra la “devolution” en el referèndum de l’any 1979. En canvi, en el referèndum de 1997 va votar que sí i a partir d’aquí va començar a sentir confiança per la capacitat dels escocesos de fer el seu propi camí. El que el va empènyer definitivament a fer el tomb cap a l’independentisme va ser el fet de no poder assolir la Devo Max, és a dir, la plena autonomia fiscal d’Escòcia. Diu que no és independentista contra Anglaterra ni contra els anglesos, sinó a favor d’ells mateixos i que Cameron només està preocupat per no ser el Primer Ministre que va perdre Escòcia. Alhora, pateix per una majoria conservadora-UKIP al parlament de Westminster, que creu que seria molt perjudicial per una Escòcia molt més europeista del que ho és Anglaterra. Malgrat ell veure-ho molt clar, no és optimista respecte els resultats i creu que guanyarà el “No”. Després d’acomiadar-nos, tornem a enfilar la Royal Mile i, a mig fer, ens sorprèn una manifestació de partidaris del ‘Sí’. No són més de 2000 persones i sembla que la marxa hagi sorgit d’una manera més o menys espontània, perquè el trànsit no està tallat i han de passar pel mig dels cotxes. La mitjana d’edat dels manifestants és més aviat baixa i es nota que aquests joves veuen en l’independentisme una via d’escapament i de transgressió enfront del govern conservador de Londres. De cop ens tornem a trobar davant del parlament enduts per aquesta marxa festiva. “On tens les càmeres, BBC?”, “Esperança, no por” i “Escòcia diu Sí” són els lemes més repetits. Demà sabrem si realment Escòcia diu ‘Sí’
