Ja feia dies que m’havia decidit a viatjar a Escòcia aquest setembre. El motiu principal era poder esdevenir observador de primera mà del referèndum que s’hi celebrarà aquest dijous. Com a motiu secundari, però important, és clar, hi havia la possibilitat de poder visitar Edimburg sota aquest pretext. L’avió que vam agafar a l’aeroport del Prat, seguint aquesta moda de “pedalar per la independència”, “sopar per la independència” o fer qualsevol cosa “per la independència”; podria haver-se dit “volem per la independència”. Entraves i anaves saludant. Primer, el bloguer Francesc Abad amb un parell d’amics. Més enrere hi reconec en Jordi Romaguera, regidor per ERC a Tordera. Quan ens asseiem, arriba la Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, acompanyada de membres de la periodista Rita Marzoa i membres del seu equip a l’entitat. Un cop arribats a Edimburg, amb aquell atordiment que es percep quan s’entra a una ciutat per primer cop, amb prou feines veiem rastres de referèndum. En algunes finestres s’hi poden veure petits cartellets amb els lemes “Yes” i “No, thanks”, sense gens d’estridències. Pel carrer un parell de xarlatans unionistes actuant per separat, amb cartells i banderes a l’estil home anunci., tot molt casolà i amateur. Fa pena i tot. Dinem a la Royal Mile, que uneix el Castell amb el palau de Holyroodhouse. Des de la finestra del restaurant es veu un corresponsal fent la crònica per a una televisió de vés a saber on. Quan sortim hi ha diverses càmeres de televisió, gravant absolutament res, que és el que passa. De cop apareix una noia amb una bandera escocesa amb el lema “Yes” i surten tots corrents a perseguir-la per poder enviar algun material. Apareixen els germans Sarri (l’Aleix col·labora amb aquest mitjà) i en David Aguilar, de la JNC. Salutacions efusives. En Pepe Antich -o algú que se li assembla- va amunt i avall amb uns pantalons vermells i parlant pel mòbil. Res de bo, per avui. Només que quedem amb els Sarris i l’Aguilar per fer una cervesa i riure molt al Brewdog.
