Albert Einstein va visitar Catalunya l’any 1923. S’hi va estar una setmana de finals de febrer i va tenir de temps de visitar Poblet, Terrassa i, sobretot, Barcelona. Amunt i avall: la Rambla, el Port, la seu de la Mancomunitat, la Universitat, el Tibidabo… Una pàgina de la Fundació Catalana de Recerca va commemorar els 90 anys d’aquesta visita amb una web sucosa per al lector curiós.
Durant aquella setmana, un dels científics més notables de la història de la humanitat va mantenir reunions amb polítics de signe tan diferent com Rafael de Campalans i Ángel Pestaña. De fet, s’hi va trobar el mateix dia: el 27 de febrer de 1923. Sabeu quin consell va donar a tots dos? Al vespre, a Pestaña li va recomanar que tragués el “nacional” de les sigles CNT. L’anarquista (podria haver estat d’una altra manera?) no en va fer cas. A l’hora de sopar, li va expressar a Campalans, qui volia fundar un partit nacionalista i socialista, que seria convenient que suprimís el “nacionalista” de les sigles. Poc després, Campalans fundaria la Unió Socialista de Catalunya (USC), una escissió del PSOE. Així que el científic més influent després de Newton se’n va sortir a mitges. Einstein estava esparverat per l’ascens del nacionalisme alemany, antidemocràtic i reaccionari, que acabaria en nazisme, i abominava els termes “nacional” i “nacionalista”.
Dic tot això perquè els afiliats que havien estat convergents van haver de triar diumenge entre dues opcions de nom que eren Partit Nacional Català i Partit Demòcrata Català. (Ja sap el lector que és la segona la que s’ha acabat imposant.) En contra de la primera designació hi jugava, almenys dins el meu cap, aquella prevenció que el científic jueu va expressar contra el terme “nacional” o “nacionalista” encabit en unes sigles de partit. Ja se sap que el nom no fa la cosa, però pot resultar difícil fer abstracció de les prevencions del creador de la teoria de la relativitat. Ara bé, que segur que l’elector actual té més presents noms com EAJ-PNB (Eusko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc) i SNP (Scottish National Party), partits de govern que segur que poden ser models al nounat PDC. De fet, ja voldríem haver tingut a casa nostra les polítiques socials que implementen Urkullu o Salmond als seus països. I, dit sia de passada, els respectius sistemes de finançament.
Per cert, que pel que fa als dos primers noms que es van plantejar divendres com a tria, Més Catalunya i Catalans Convergents, van ser un bluf dels que fan època. Un epic fail de l’empresa de branding, com podríem dir en perfecte catanglish. Per saber que aquests noms tenien les hores comptades, francament, no calia ser un Einstein.
