El 2018 no ha deixat gaires bons moments a nivell esportiu a can Nàstic. El club passa per una etapa molt complicada pel que fa als resultats del primer equip. Sembla que no hi ha manera de trobar la tecla adequada per formar un equip competitiu per a Segona A.
Només l’assoliment de la permanència la temporada 2017-2018 en la darrera jornada de lliga quedarà emmagatzemat com l’únic bon record. La segona volta d’aquell curs, com tota la campanya, va comptar amb diversos alts i baixos. Fins a quatre entrenadors diferents van ocupar la banqueta grana al llarg dels 42 partits. El conjunt grana, des del desembre fins l’abril, no va aconseguir guanyar cap partit a casa. Això sí, es van aconseguir triomfs de mèrit en camps d’equips potents com el Granada, el Valladolid o el Rayo Vallecano.
Tot plegat va suposar arribar amb vida a falta de tres jornades pel final. Aterrava a Tarragona José Antonio Gordillo, en substitució de Nano Rivas, qui havia estat destituït. L’objectiu de l’entrenador andalús era complir la gesta de Nano el curs anterior (9 de 9 punts possibles en les darreres tres jornades i salvació a la butxaca). Era la jornada 40, al Nou Estadi davant la Cultural Leonesa, i s’estrenava Gordillo. El Nàstic es trobava un punt per sobre del descens, però immers en una perillosa ratxa de quatre derrotes (dues d’elles contra equips que ja havien perdut la categoria) i un empat. Dos gols matiners del conjunt lleonès deixaven el conjunt grana molt tocat abans del descans. La Cultural, a més, que tenia tres punts de marge respecte al quart per la cua, ja es veia segellant la permanència a Segona A. La xerrada de Gordillo al descans sembla que va ser profitosa. Aquell enfrontament va acabar 5-3. El Nàstic va anotar cinc gols en 45 minuts i feia un pas de gegant per la salvació.
La jornada següent tocava visitar l’Osca, equip que ja havia aconseguit l’ascens. Un solitari gol d’Uche a vint minuts pel final deixava la permanència molt a prop. Només faltava un darrer partit, contra el Rayo Vallecano a casa, que també havia segellat l’ascens a Primera. Els de Gordillo, amb gols d’Álvaro Vázquez i Manu Barreiro, van tancar el curs assegurant la salvació. Tot i així, la derrota de la Cultural i l’empat de l’Almeria deixaven marge d’error als grana, encara que no van tenir cap moment de relaxació i van acabar regalant a la seva afició un últim triomf. En definitiva: tres punts, salvació i invasió de camp.
Nou curs, il·lusiones renovades a can Nàstic
El club i l’afició volien deixar enrere dos anys de patiment i gaudir d’una nova temporada amb més tranquil·litat. Però malauradament no està sent així. Gordillo va dirigir el Nàstic durant les primeres 10 jornades. El van fer cessar pels resultats (1 victòria, 3 empats i 6 derrotes). L’arribada del nou tècnic, Enrique Martín, omplia d’optimisme l’entorn del club grana, i més tenint en compte l’estrena: triomf contra l’Oviedo amb un gol al 93’ (2-1). Tot i així, la il·lusió va durar poc. Seguidament, els grana van sumar 1 empat i van encaixar 5 derrotes. A més, oferint imatges molt pobres.
Després d’aquests sis partits, va arribar la tercera victòria de la temporada. Era el 16 de desembre a Almendralejo, població on juga l’Extremadura UD. Luis Suárez va donar la victòria al seu equip marcant al minut 70 (quan portava només 20 segons sobre la gespa, ja que acabava d’entrar per Manu del Moral). A la setmana següent, el 2018 esportivament parlant es va acabar amb una derrota a Son Moix, a Mallorca, per 2-0.
En 19 jornades disputades, el Nàstic ha sumat 3 victòries i 4 empats i ha encaixat 12 derrotes. El balanç de resultats és molt pobre, i a hores d’ara els grana són cuers a sis punts de la salvació.
Nou any, buscant altre cop la salvació
Darreres hores del 2018. Se salvarà el Nàstic aquest 2019? Costa respondre aquesta pregunta, però cal tenir en compte que resten 23 jornades de la temporada 2018/19.
La situació és molt complicada. Més enllà dels resultats, preocupa, com he comentat anteriorment, la imatge que ofereix l’equip i la manca de regularitat a l’hora de competir. És evident que es necessiten reforços en aquest mercat d’hivern, per intentar capgirar la dinàmica. Caldrà fer una segona volta gairebé de lligueta d’ascens per aconseguir l’objectiu. Només ens queda aferrar-nos al tram final dels darrers dos anys, quan el Nàstic ha aconseguit els seus objectius, i esperar que aquest 2019 sigui una mica millor del que ha sigut el 2018. Si fos així, voldria dir que Tarragona continuarà tenint un equip a la segona màxima categoria del futbol estatal.
El 2019 ha de ser un any de victòries, d’èxits, i per tant, de permanència a Segona A. Tocarà recórrer, altre cop, a l’èpica.
