Gairebé 80 anys després de la fi de la Guerra Civil, Espanya encara no ha mogut ni un dit per la memòria històrica i la recuperació dels familiars desapareguts durant la guerra. L’obertura de les més de 4.000 fosses comunes que hi ha Espanya (el segon país del món que més en té), per identificar a les més de 115 mil persones desaparegudes, representa encara avui en dia un repte immens, ja que el temps juga en contra nostra i a favor de l’Estat Espanyol que incompleix els acords internacionals i les recomanacions de l’ONU en aquest aspecte.
Un repte que la resta dels països del món, després de guerres, han afrontat de forma digna i ràpida, i que en cap cas han reobert els conflictes per obrir les fosses comunes i recuperar als familiars desapareguts. Casos com Argentina, Iugoslàvia, Bòsnia, Corea, etc. Ens han passat la mà per la cara i ens han demostrat que només és qüestió de voluntat política fer les coses mínimament bé. Però com solem dir, “Spain is different”, i a ple segle XXI els familiars de les víctimes del la guerra civil (tant del bàndol republicà com del bàndol franquista) hem de sentir declaracions com les següents dels màxims dirigents espanyols.
Mariano Rajoy, abril de 2016: “Me gustaría que todo el mundo supiera dónde están enterrados sus abuelos, pero no tengo claro que sea cierto eso, ni que pueda hacer nada el Gobierno por arreglarlo”. “Lo que me parece de sentido común es que intentemos que cosas de esas [la Guerra Civil] no se vuelvan a repetir en el futuro y que no estemos dándole vueltas de manera continuada al pasado”
Fernández-Díaz, setembre de 2016: “algunos pretenden ganar la guerra civil 40 años, o no sé cuantos años después de haber terminado en el 39“.
Amb aquestes declaracions, Rajoy demostra no tenir ni idea de les lleis de memòria històrica de l’Estat Espanyol, que no ajuden gens a obrir fosses comuns i a investigar on son els desapareguts. De fet, al jutge Garzón ja sabem tots com va acabar per intentar-ho. I Fernández-Díaz demostra que encara viu a finals dels anys 70.
A Catalunya hem fet bé els últims passos de la memòria històrica; fent monuments de dignificació i espais museístics, però encara ens queda molta feina per fer; sobretot de realitzar els pilars més fonamentals: recuperar els cossos dels familiars i poder-los retornar a les seves famílies, que és d’on mai haurien d’haver sortit. Es tracta de poder tancar les ferides dels milers de persones grans que van patir els efectes de la guerra i la repressió de la post-guerra quan encara eren nens, sense que ningú els donés cap tipus d’explicació ni els digués mai la veritat. Es tracta de tancar el cercle. Tothom necessita poder enterrar als seus morts.
Actualment a Catalunya hi ha de forma oficial més de 344 fosses. Amb els pressupostos aprovats el 2017 de la Generalitat de Catalunya podrem seguir avançant en aquest aspecte, ja que es preveu poder-ne obrir 46.
El banc d’ADN és una gran oportunitat per recuperar la memòria històrica i els nostres desapareguts. Roger Heredia, el seu President i impulsor, fa una feina magnífica recorrent el territori català i fent petits actes on explica què és el Banc d’ADN i com funciona, i donant instruccions als interessats en apuntar-s’hi. Si aquesta feina no es fes, a molta gent no li arribaria aquesta informació tant primordial. Com va dir Raúl Romeva, la memòria història és un dret de tots nosaltres, però també és el nostre deure; per dignitat i per fer una democràcia molt millor.
Us animo a visualitzarel documental “Camí d’un protocol” que explica els inicis del projecte del Banc d’ADN i el seu recorregut fins al 2015. A partir de llavors el Banc ha anat evolucionant, el nou Govern Independentista de la Generalitat de Catalunya ha agafat el compromís de la memòria històrica i ha dut a terme la creació pública del Cens de Desapareguts i del Banc d’ADN a través de l’Hospital de la Vall d’Hebron, que agafa les mostres d’ADN dels familiars de forma gratuïta.
I sobretot, si sou familiars de desapareguts durant la guerra civil, us animo a contactar amb el Cens de Desapareguts i el Banc d’ADN, de la Generalitat de Catalunya, i unir-vos a aquest projecte per ampliar la base de dades de desapareguts i del Banc d’ADN.
