Hi ha dues coses que no faré: anar a veure la pel·lícula “Incerta glòria” de la Isona, i llegir el llibre “Un pa com unes hòsties” d’en Duran. La pel·lícula és un repte inassumible per a qualsevol cineasta. Rellegiu l’obra del mestre Sales. Amb una simple lectura de joventut no en fareu res. És sublim i colpidora. Polifacètica, calidoscòpica. Fruit d’un temps i d’un home lúcid, en Joan Sales, que interpreta simfònicament l’episodi tràgic, absurd i a l’hora omnipresent de la guerra del desastre nacional, com ell i els seus companys dels Quaderns de l’Exili en deien de la guerra del 36-39 (i que com que en van ser soldats, dret tenien).
La pel·lícula, en boca d’amics que no són sospitosos com jo de criticar el projecte impossible per impossible, m’han dit que és sobretot una “spin-off”, com es diu avui en dia, centrada en Soleràs. Per mi, el nihilisme bipolar d’en Soleràs és secundari. Per això, ja em perdonarà la Passola si aquest cop no contribueixo en el seu projecte i em quedo a casa.
Tampoc no llegiré el llibre “Un pa com unes hòsties”, d’en Duran. Només ell té els nassos de presentar-lo, amb aquest títol, la mateixa setmana que ell liquida Unió després de 86 anys i 22 Milions d’euros de deute!. Sembla que el llibre no fa referència al partit, sinó al país que no l’ha seguit (ni a ell ni al partit). M’atreveixo a suggerir al futur Joan Sales que ha d’escriure la historia del procés, que creï un personatge com en Soleràs inspirat en Duran. No saps mai si està com un llum, o si se n’està enfotent.
He d’agrair, això sí, a la Passola perquè m’ha fet rellegir Incerta Glòria, cosa que recomano amb vehemència que feu. És una obra mestre de l’ànima humana, com tots els autors que van inspirar al Joan Sales i que aquests dies, notables crítics ens han redescobert. Rellegim els clàssics de sempre: Tolstoi, Dostoievski, Man, Camus, Saint Éxupery, Shakespeare, Twain…
Que gairebé tot està escrit, Duran. Això si, mai un títol havia definit tan bé al seu autor: “Duran: un pa com unes hòsties”.
